I abans no em tireu a la foguera per fer ús de material de tortura a les meves classes de gralla, us haig de dir que l’article anterior, el que està titulat com a Material didàctic, ha estat una broma.
Una broma que de fet i de sempre, he fet a aquells alumnes que aixecaven molt els dits tocant la gralla, amenaçant-los de que a casa tenia un aparell com el de les fotografies de l’anterior article i que a la propera classe portaria.
Doncs bé aquesta broma s’ha pogut il.lustrar amb imatges gràcies a un bon amic mataroní i sonador de gralla, en Carles Villar.
Doncs apa, ja ho sabeu.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
Material didàctic
Fent de mestre, formant futurs sonadors de gralla, sempre he buscat els millors elements pedagògics per ajudar a fer un bon camí a tots aquests aprenents.
Repertori adequat pel nivell desitjat, exercicis adients per a treballar la digitació, l’articulació, l’afinació, la respiració, . . . . proposar bones inxes, bones gralles, propostes pel bon manteniment de l’instrument i també consells per tocar el més relaxat possible. Bona posició de llavis, de cos, de braços, de canells, de dits i , ho caram! que n’és de difícil fer entendre a l’alumne que no és necessari tenir els dits tensos i aixecar-los massa per sobre del forat corresponent. Bé, si, de fet si que s’entén, el problema és posar-ho en pràctica. I per posar-ho en pràctica doncs cal practicar i això ja és més difícil.
Quantes i quantes vegades dic als meus alumnes que no aixequin massa o tant, els dits dels forats que han de destapar per fer sonar la nota corresponent. Mare de Déu!! Que si ho fan, dits, canells, braços, cos i fins i tot la música, estarà tot més relaxat.
Però costa.
Amb tot això i de fa anys, comento als alumnes que a casa tinc un aparell metàl.lic que es situa a certa distància sobre la part dels forats de la gralla, de manera que quan toquem i aixequem massa els dits, topem amb aquesta barra metàl.lica.
Aquesta barra metàlica té la gràcia de que disposa d’uns fils elèctrics que quan hom l’interessa ho endolla a la corrent i així l’efecte de correcció d’aquesta mala postura queda automàticament solucionada.
Doncs bé, aquest any m’he topat amb un bon amic mataroní que ell mateix es va fer aquest estri perquè aixecava massa els dits. Però que ha passat? Doncs que els continua aixecant i molt. Li faltava el detall, connectar uns fils elèctrics per poder endollar-los a la corrent. Fet.
Podeu veure doncs en aquest parell de fotografies, la millora.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
Repertori adequat pel nivell desitjat, exercicis adients per a treballar la digitació, l’articulació, l’afinació, la respiració, . . . . proposar bones inxes, bones gralles, propostes pel bon manteniment de l’instrument i també consells per tocar el més relaxat possible. Bona posició de llavis, de cos, de braços, de canells, de dits i , ho caram! que n’és de difícil fer entendre a l’alumne que no és necessari tenir els dits tensos i aixecar-los massa per sobre del forat corresponent. Bé, si, de fet si que s’entén, el problema és posar-ho en pràctica. I per posar-ho en pràctica doncs cal practicar i això ja és més difícil.
Quantes i quantes vegades dic als meus alumnes que no aixequin massa o tant, els dits dels forats que han de destapar per fer sonar la nota corresponent. Mare de Déu!! Que si ho fan, dits, canells, braços, cos i fins i tot la música, estarà tot més relaxat.
Però costa.
Amb tot això i de fa anys, comento als alumnes que a casa tinc un aparell metàl.lic que es situa a certa distància sobre la part dels forats de la gralla, de manera que quan toquem i aixequem massa els dits, topem amb aquesta barra metàl.lica.
Aquesta barra metàlica té la gràcia de que disposa d’uns fils elèctrics que quan hom l’interessa ho endolla a la corrent i així l’efecte de correcció d’aquesta mala postura queda automàticament solucionada.
Doncs bé, aquest any m’he topat amb un bon amic mataroní que ell mateix es va fer aquest estri perquè aixecava massa els dits. Però que ha passat? Doncs que els continua aixecant i molt. Li faltava el detall, connectar uns fils elèctrics per poder endollar-los a la corrent. Fet.
Podeu veure doncs en aquest parell de fotografies, la millora.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
Noves tecnologies
Ben bé, ben bé, aquest article no parla sobre la gralla però si hi té a veure amb el meu treball i d’alguna manera ho puc relacionar també amb la gralla.
Fa mooooolt temps, en aquest país i quan jo tenia pocs anys, existia un aparell de comunicació anomenat telèfon (actualment es coneix com a fixe).
Més endavant aquest aparell va disposar d’un element extern (concepte modern) anomenat contestador. Era un estri que disposava d’una cinta de caset per gravar els missatges que et deixaven els que et trucaven i que tu no podies atendre.
(si voleu, podeu consultar aquest enllaç on parla d’aquest element d’antiga civilització anomenat caset http://es.wikipedia.org/wiki/Casete).
Pels bars i carrers de la meva ciutat, també hi havia un element de rabiosa actualitat, la cavina telefònica el també anomenat telèfon públic.
Doncs bé, entre el telèfon (fixe), el contestador (de cinta de caset) i les cavines telefòniques, persones de la meva generació que ens dedicàvem a la música varem poder viure i estar connectats per poder quedar a l’hora i dia per fer un assaig, a l’hora i el dia per fer una actuació i també pels que ens dedicàvem a l’ensenyament quedar a l’hora i el dia per fer la classe amb els nostres alumnes. I encara estem aquí.
Ara, tot això ha canviat, ha avançat (?), el telèfon fixe disposa de contestador automàtic (sense cinta de caset), disposem de telèfon mòbil i per tant no ens cal la cabina telefònica ni el telèfon del bar (el servei públic). Aquest telèfon mòbil disposa de contestador automàtic i també disposa d’un servei de missatges de text que et permet llegir-lo quan vulguis i contestar quan vulguis.
Disposem també del correu electrònic per enviar missatges escrits i per poder-los llegir quan vulguis i contestar també quan vulguis.
Disposem del txat, del twiter i també del facebook per explicar en tot moment el que fem, on som, què pensem i també per quedar.
També disposem de diversos tipus de programes de música adaptats a les nostres necessitats: per treballar, estudiar, intercanviar partitures, . . . . . .
Tots els meus alumnes tenen tot això:
I PERQUÈ COI ÉS TAN DIFÍCIL QUE ES PUGUIN DESCARREGAR UNA PARTITURA QUE ELS HI HE ENVIAT PER A ESTUDIAR?.
PERQUÈ COI ÉS TAN DIFÍCIL QUE ESCOLTIN L’ÀUDIO QUE ELS HE ENVIAT DE LA PARTITURA QUE ELS HE ENVIAT PER A ESTUDIAR?.
PERQUÈ COI NO HAN IMPRÈS LA PARTITURA?.
PERQUÈ COI NO PODEN SABER SI EL DIA TAL DEL MES TAL PODEN FER CLASSE O NO?
Respostes:
no ho he rebut, no ho he pogut instal.lar, em faltava un no sé què, la meva impressora no sé què, m’he deixat el Pen, envia’m-ho en PDF, passa’m el MIDI, no ho he pogut llegir, no em vaig poder connectar al hotmail ahir,. . .
En fi, tanta i tanta nova tecnologia per la comunicació i al final . . . . . . . .
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
Gralla per a esquerrans
Fa un parell de cursos em vaig trobar en un primer dia de classe a una nova alumna que i després de fer totes les meves explicacions sobre la gralla, agafava la gralla amb la mà dreta per tapar els forats superiors i l’esquerra per tapar els inferiors. Li vaig preguntar perquè agafava la gralla d’aquesta manera i em va contestar que li anava millor.
Caram, era el primer dia que agafava una gralla i podia dir que li anava millor agafant-la així?. Li vaig preguntar si era esquerrana i em va dir que no.
Això em va fer reflexionar novament sobre el fet d’agafar la gralla amb la mà dreta a dalt i esquerra a baix. Aquesta alumna amb el seu gest, em venia a dir que no era pel fet de ser esquerrana, doncs ella no ho era. Després d’una breu explicació va canviar de posició. Cap problema.
He vist alguna vegada algun sonador de gralla tocar amb la mà dreta a dalt i l’esquerra a baix i també a un bon graller dels Grallers de l’Acord de Vilanova i la Geltrú fer el mateix i amb gralla dolça. Un bon amic meu gaiter i secaire també fa al mateix quan toca el grall del seu instrument i també he vist a l’Sting i a en Paul Mccartney tocar el baix a l’inrevés i fins i tot he vist algun bateria que té el xarles a la dreta i pica el bombo amb el peu esquerra.
No sé si passa amb d’altres instruments. Sempre he pensat però, que no té res a veure amb el fet de ser dretà o esquerrà. Tot és un aprenentatge.
Casualment aquests instruments que he comentat son instruments que poden quedar englobats dins el món d’instruments “populars” és a dir instruments que moltes vegades s’estudien sense professor. I potser això fa que es toquin de forma diferent.
Pel que fa a les gralles sempre dic que és millor tocar amb la posició de la mà esquerra a dalt i la dreta a baix. Sempre amb la visió de poder tocar més endavant altres instruments.
Si ho fem al revés, quedarem limitats per l’aprenentatge d’altres instruments: clarinet, saxo, oboè, . . . . . . i esclar, sempre que vulguem tocar un instrument de la família de les gralles (dolça, baixa, . . ) o fins i tot la tarota, haurem de demanar al constructor que ens faci un instrument especial per a nosaltres.
I no només el problema està en la construcció del propi instrument sinó que també està amb els mètodes i llibres de tècnica.
Fixeu-vos que a part dels instruments que he citat (gralla, sac, guitarra, baix i bateria) la resta, eps que jo sàpiga, no hi ha la possibilitat de tocar al revés. Digues-li piano, flauta travessera, saxo, clarinet, oboè, violí, acordió cromàtic i diatònic, . . . . .
Sense tenir cap dada científica, puc pensar però, que el fet de ser esquerrà no ha de ser motiu per tocar la gralla amb la mà dreta a dalt i l’esquerra a baix. Tot és un aprenentatge.
Sabíeu que en Rafa Nadal escriu, dibuixa i es toca el nas amb la mà dreta i que només fa servir l’esquerra per jugar al tenis?
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
10 anys de Dolors de munt
Doncs si, ara fa 10 anys de Dolors de munt, un tema que en un principi va ser escrit per tocar amb la formació de La Banda d'En Vinaixa (gralla, acordió, baix i bateria) i que en un moment donat la Colla de grallers de Sant Andreu de Palomar, que en el seu moment els hi donava classes de gralla, em varen demanar si podia fer una versió per a gralles. I mireu on ha arribat. Fantàstic.
Aquí us poso algunes versions que corren per la xarxa.
Hi ha de tot: a dues veus, a tres, amb dolçaines, amb els La agut una mica justos, amb els Sol# que a vegades és més Sol natural que sostingut, amb la percussió un pèl massa lluny del que és un pasdoble o obviant marcar els contratemps de la tercera part (la C),. . . . . . però fantàstic, un plaer poder escoltar una música escrita ara fa 10 anys pels carrers dels nostres pobles.
I aquí el que va ser la versió original:
www.labandadenvinaixa.com/escoltans
És un luxe i un gran regal.
Endavant les atxes.
Gràcies grallers, gralleres i percussionistes.
Aquí us poso algunes versions que corren per la xarxa.
Hi ha de tot: a dues veus, a tres, amb dolçaines, amb els La agut una mica justos, amb els Sol# que a vegades és més Sol natural que sostingut, amb la percussió un pèl massa lluny del que és un pasdoble o obviant marcar els contratemps de la tercera part (la C),. . . . . . però fantàstic, un plaer poder escoltar una música escrita ara fa 10 anys pels carrers dels nostres pobles.
I aquí el que va ser la versió original:
www.labandadenvinaixa.com/escoltans
És un luxe i un gran regal.
Endavant les atxes.
Gràcies grallers, gralleres i percussionistes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)