És important beure de fonts no contaminades

I això, encara que tothom ha pensat en fonts d’aigua, em refereixo també a aquella sapiència que es transmet de pares a fills, de mestres a deixebles, d’oradors a oïdors, de comerciants a compradors, d’ensenyants a ensenyats, de governants a governats, . . . .

I esclar, com sabem nosaltres que hem begut d’una font contaminada o no?,
Si es tracta d’una font d’aigua no tardem massa en saber-ho. Els nostres budells ens ho comuniquen immediatament, cap al lavabo o cap al metge. Senyal de que l’aigua estava contaminada.
En altres casos ho sabem més tard. Quan hem comprat l’article i no funciona, quan sentim aquell mateix discurs d’una manera diferent de la que ja ens havien dit, quan no té res a veure el que ens han dit amb el que hem experimentat, . . .

I amb la música passa el mateix. Si ens han ensenyat a tocar aquell instrument d’aquella manera concreta, doncs ens ho creiem fins que no trobem a algú que ens diu el contrari i ens corregeix aquelles posicions que tan malament ens anaven. Si nosaltres toquem aquell tema d’aquella manera, creiem que és correcte fins que no el sentim d’una altra manera i se’ns crea el dubte.

Amb la gralla i també amb tota la música tradicional hi ha molts sonadors que no tenen coneixements de música i no em refereixo només al llenguatge musical escrit sinó també pel que fa a ritme, afinació, interpretació , harmonia, . . . .

Toquen d’orella que diem. I és aquí on hem de tenir molta cura a l’hora d’ensenyar a tocar un instrument o d’ensenyar un tema. Procurar que la transmissió que n’estem fet sigui correcta. Nosaltres ens convertim en font de coneixements i pot ser una font contaminada. O no.

La llàstima és que la font dels coneixements fa mal al cap d’un temps, no és tant ràpid com l’aigua. Podem contaminar la nostra cultura sense saber-ho i pot ser massa tard.

Fa temps vaig tenir l’oportunitat de fer un curs intensiu de gralla a una colla de grallers que ja feia temps que tocaven, tenien un repertori d’una trentena de peces. Repertori que els hi havia ensenyat un altre graller durant uns quants anys. La meva sorpresa va ser quan vaig veure i escoltar que no coneixien el Fa sostingut. En tot el repertori que ells tocaven, si hi havia una fa natural o sostingut, ells el feien sempre natural i tant panxus.
Esclar els hi havia ensenyat el seu mestre (?).

I això és molt perillós pel manteniment del nostre repertori tradicional de gralla o de qualsevol altre instrument.

Un altre exemple, en un cercavila de gegants vaig sentir l’Estaca en to major. Els executants (i mai millor dit) desconeixien o no sentien o no notaven la diferència.

Anem en compte amb les fonts. Si hem de transmetre alguna cosa informem-nos, contrastem, consultem, . . . . . i amb tot, encara ens podem equivocar.

Eps, alerta! per internet hi ha molta mentida.

Prova de Pas de Segon Cicle de l’AMTP

Fa uns dies, vaig tenir el privilegi de formar part del Tribunal per avaluar als alumnes de l’Aula de Música Tradicional i Popular de Barcelona que feien la prova de Pas de Segon Cicle com a Mestre instrumentista tradicional amb l’especialitat de gralla. En definitiva el final dels estudis reglats per l’Aula.

Això vol dir que aquests alumnes han estat pel capbaix vuit anys treballant per accedir a aquesta titulació.

Treball que no només és de tècnica i interpretació de la gralla, també hi ha harmonia, didàctica, etnomusicologia, . . . .

La prova consta de dues parts: un concert on l’alumne ha d’interpretar un repertori obligat i un altre de lliure, repertori amb gralla seca i gralla dolça, sol i acompanyat amb formació tradicional, moderna i amb piano. Aproximadament mitja hora. I una segona part on l’examinat fa una classe d’uns 15 minuts a un alumne on s’avalua la capacitat didàctica i de treball amb un alumne desconegut per a ell.

Per a mi va ser una jornada excel•lent. Puc fer moltes lectures sobre el que vaig veure, sentir, viure, escoltar, . . . . però em quedaré amb una: que em convidessin a mi a formar part d’un tribunal per avaluar alumnes de l’Aula.

Molts de vosaltres ja em coneixeu i per tant no deixaré anar ara i aquí el meu currículum, però pels anys que fa que estic treballant amb aquella gralla que anomeno del Llobregat en amunt ha estat un pas endavant.

Crec que cada cop més comencem a reconèixer que al nostre país conviuen dos estils o dos tipus de gralla, que vulguem o no hi són. No ho podem amagar ni obviar.

Ara només falta que aquests dos tipus, aquests dos estils de gralla es vagin apropant cada cop més.

I de possibilitats no en falten. Només cal una mica de voluntat.

El respecte a la partitura

Avui he anat a l’estrena d’un nou ball que em varen encarregar per a una colla de gegants.

Quan tinc un encàrrec per a una colla de gegants o del que sigui, una de les coses que faig és conèixer a la colla de grallers que són els que habitualment tocaran la música encarregada, d’aquesta manera asseguro el nivell que tenen sobre la gralla i la percussió i d’aquesta manera puc escriure en base a aquest nivell.

Com sempre faig, la música la presento amb partitura i també amb gravació en un CD. Així es pot escoltar sencera amb totes les veus i la percussió , com també es pot escoltar les veus per separat. Això facilita la feina per a l’estudi.

En aquest cas concret tot aquest material el vaig presentar ara fa 8 mesos.
Em varen comentar que els hi venien uns monitors (sort que els hi diuen monitors i no mestres) per treballar el repertori de gralla i especialment aquest tema nou, el que s’estrenava avui.

Quina decepció, tenia ganes de marxar abans que acabessin.

Entenc que es pot desafinar, que ens posem nerviosos i ens podem equivocar. Tot això és totalment comprensible.

Quan han començat ja m’he adonat que la percussió feia un ritme estàndard que no tenia res a veure amb el que jo havia escrit. Paciència.

Però el més trist ha estat el final, a la Corranda, ritme de 6/8 alegre i divertit.
Ha i ha.
Ho han convertit en un vals. Així, per art de màgia.

Quan s’ha acabat, els hi he comentat això a aquests monitors. De fet són els responsables d’aquest resultat. No sabien què respondre que fos coherent.

Decebedor, indignant. Com ens atrevim a modificar i canviar la partitura d’un tema que ha escrit una persona per encàrrec i que aquesta persona ha cobrat per fer aquesta feina?.
Com es pot tenir la sang freda de canviar el resultat de la música escrita, així, sense cap problema?

I això en una estrena!

Què es farà amb la nostra música tradicional, si ja tractem així la música d’un autor viu, que ha escrit un tema per encàrrec i per un motiu concret?
No falta respecte a la cultura popular, no? Falta ètica, respecte i educació en general.

I sempre s’enduu la pitjor part la gralla.

Ah, per cert, aquests monitors també han tocat amb la colla “ensenyada”.