Xarop de canya (Una versió de la seva història. Personatges. 7)


La gravació del disc (any 1995) va provocar un abans i un després.

Ja durant la gravació hi va haver certs moviments interns dels membres que en formàvem part. Especialment de músics.
Varen intervindre els mateixos que tocàvem a l’escenari i també en Santi, doncs hi havia temes propis de cercavila, també l’Eduard Iniesta a la mandola, en Ferran Martínez a l’acordió i en Laurent Audemard a l’oboè de Llenguadoc i al clarinet. En Laurent era el responsable musical de Une Anche Passe i se’l va convidar perquè fes també de director musical en aquest projecte.

També es va gravar un tema en directe a l’església de Saint Martial a França. El tema era I Disertori i el varem tocar l’Stefano Valla al piffero, en Franco Gugliolmetti a l’acordió i jo mateix a la gralla.

Aquest disc va provocar que es crees un nou espectacle anomenat igual que el disc, Sant de Barri i amb ell, igual que el disc, combinàvem elements de cercavila i elements propis d’escenari. Però també va fer que plegués en Ramon, graller i membre de Xarop des dels seus inicis.

El pròleg del disc està signat per en Jaume Arnella.

El dia de l’estrena de l’espectacle i també de la presentació del disc va ser a Mataró, pels carrers del casc antic i a la plaça que hi ha darrere l’ajuntament.
Estrenàvem vestuari, el nou que li dèiem.

Si coneixeu la plaça, podeu situar-vos com és la paret de l’ajuntament, doncs bé per aquella paret varen baixar els dos xanquers en Capi i en Joan i ho varen fer amb les xanques, amb bengales i fent ràpel.

Si veure aquesta imatge ja et pot posar la pell de gallina, més encara quan veus que un dels xanquers, en Joan, a mig camí, té problemes amb la corda i les xanques i comença a baixar la paret de cap per avall. Cap problema.

Aplaudiments.




P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

Cesc Sans a Nydia




Cesc Sans, constructor de gralles, tarotes, sacs i demés ha estat entrevistat al programa Nydia de TV3.

Interessant el treball que realitza d’investigació.

Aquí el teniu






P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

Grinsen


D’aquest grup ja en vaig parlar en el seu moment arran de la seva intervenció al concurs de Gralles de la Festa Major de Granollers, conegut també amb el nom de “Pique de gralles”.

Doncs bé, avui passejant pel seu Facebook m’he trobat amb aquests dos temes interpretats precisament en el “Pique de gralles” del 2010

Grinsen està format per:

Pau Alberch, Pau Rumbo i Arnau Torrillas: gralla seca
Marc Benito: gralla dolça
Adrià Abellán i Ferran Brosa: tarota i gralla dolça
Boris Pi: caixa












P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

Xarop de canya (Una versió de la seva història. Personatges. 6)



Avui no obro la maleta. Faré servir la memòria.

D’aquella formació de carrer amb l’Emili, en Ramon i jo a les gralles i en Santi i en Pep a la percussió comencen a entrar-hi nous companys. En un primer moment en Cesc i en Joan com a xanquers, ja us en he parlat d’ells. Més tard, un bon amic que ens coneixíem de les vetllades folc que es feien a la Parròquia de Granollers als anys 70 i que comença a aparèixer als nostres cercaviles com a espectador, era en Ramon de Montornès. Tan era la seva devoció i assistència a les nostres actuacions que fins i tot quan varem actuar al Tradicionàrius de La Pobla de Segur (principis dels 90) al finalitzar el cercavila, en l’últim tema, va engegar un parell de bengales que va ser una cloenda impressionant i apoteòsica. Ja teníem diable.

També s’hi afegeix en David que tocava el baix en els nostres inicis d’escenari i que també s’incorpora en la formació de carrer tocant la percussió.

A l’escenari érem els mateixos que estàvem tocant al carrer però sense en Santi i s’incorporava als teclats en Paton de Vilafranca.

Necessitem un vestuari d’escenari i l’hi encarreguem a en Romà Martí.
Aquest nou vestuari va portar molts comentaris pel seu atreviment estètic. De Locomía cap a munt, el que vulgueu. Entre nosaltres li dèiem el de “Perles”, per les perles (falses) que portava incorporades. Les malles que portàvem, també varen fer furor.

Però fa falta encara un nou vestuari de carrer. Els xanquers i el diable anaven amb el que podien i nosaltres els músics, amb el de ratlles. Això no podia ser.

Aquesta vegada fem l’encàrrec a Mercè Paloma de Terrassa. Fem goig. L’estrenem a Mataró el dia de la presentació de l’espectacle Sant de Barri, combinació de carrer i escenari fruit del primer CD de Xarop. Estem a l’any 1.995.

Ja tenim tres espectacles molt definits i cadascú amb el seu vestuari i components. Dos espectacles de carrer: Músics sols i Terrabastall (musics, xanquers i diable) i el d’escenari.

Seguiré.



P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

La Flama de Farners


Acabo de rebre aquesta gravació i crec que val la pena dedicar-hi una estona a escoltar-la.

El tema porta per nom Bavardages i està escrit per Joan Morata, interpreta La Cobla La Flama de Farners i el tiple solista és en Felip Morales.

Felip Morales va formar part durant una època, de Xarop de Canya.

Gaudiu-ne





P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

13ª Fira Mediterrània de Manresa


Avui faig dos articles al preu d’un.

Ahir dissabte vaig anar a la Fira. És un punt de trobada de tots els que ens dediquem a la música tradicional, d’arrel, folc, mediterrània, popular, . . . digueu-li com vulgueu

Aquest any no he presentat cap espectacle i tenia ganes de pujar-hi amb to distès i tot passejant.
He sortit de Granollers a les 9 del matí i he arribat una mica abans de les 10. He tardat 15 minuts per trobar aparcament que no fos de zona blava, fins que m’he decidit a anar al pàrking.

He anat a la Llotja a buscar un programa. Em trobo amb en Pep, en Carles, l’Anaís i la Tere Almar. Amb la Tere fa molts anys que ens coneixem, aquesta és la tercera edició que n’és la Directora Artística. Parlem del mateix tema que parlem de fa molt temps amb persones del sector artístic: de la feina o millor dit de la manca de feina. Ho veu negre. Es parla de que l’any que ve encara serà pitjor. – aprofito aquest espai per incloure una falca publicitària – BUSCO FEINA. – ja està-

Me’n vaig a esmorzar. Tot està parat. Comença l’activitat a les 11h.

Em trobo amb la Mirna i en Xavi de Samfaina de colors, parlem del mateix tema.
Em trobo amb l’Albert de la Direcció tècnica, el mateix. Em presenta en Luís de Nuevo Mester de Juglaría i director del festival Folkesí de Segovia. Encara anirem a Segovia aquest any.

Els estands comencen a obrir. Xerro amb en Ramon del Taller Sarandaca, gran escultor de grans figures i molt conegut en el món geganter, gran persona. Veig una mica l’espectacle d’en Leandre. Vaig tirant amunt pel passeig Pere III on estan els estands. Xerro amb en Joan d’Editorial El Mèdol, caram quina col•lecció de llibres que porta. Em diu que s’ha jubilat, em pregunta si aquest any muntaré La Grallada, l’últim any no va poder venir. Ens saludem amb en Jaume Ayats. Vaig tirant, em trobo amb en Sergio de Giramón, jocs populars infantils. Vaig tirant, em trobo amb en Joan Carles de PICAP. Vaig tirant. A la placeta davant el Kursaal els Nats Nus Dansa, fan un taller de dansa, bado. Finalment arribo a la Plaça de Crist Rei, arribo quan han acabat les proves de so. El que he sentit m’ha agradat molt i em quedo. Saludo als coneguts de l’Aula de Música Tradicional Mome, Elisenda, Alfons, Simone, Roser, Pere, Carol, . . . . . Els grups estables de l’aula (gralles, percussió, dolçaina i corda) han preparat un concert i en acabar, tots junts recolzats amb sacs, diatònics, violins i bases programades han interpretat un tema. Molt bé.

La sorpresa? La creació d’un flash mob amb alumnes de secundària de Manresa.

Veurem.

Torno cap a casa.




P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

Xarop de canya (Una versió de la seva història. Més retalls. 5)


He tornat a obrir la maleta.

“Jarabe de primera calidad”
“Música popular i contemporània amb els grallers de Xarop de Canya”
“ . . . l’espectacle d’animació terrestre d’aquests temibles bufons . . . . “
“ . . . una nova concepció de folk català . . .”
“ . . . el grupo Xarop de Canya había conseguido convertir la plaza en un remolino humano . . .”
“Xarop de Canya fa ballar el Tradicionàrius”
. . . . . . .

Tot això són titulars de la premsa i que es varen fer servir per incloure al dossier que enviàvem a representants i programadors.

Trobo un fax d’Andrea Masotti, gener del 1997, amb indicacions per l’arranjament que havia fet de I Disertori i Perigurdino. Amb I suonatori delle Quattro Province varem treballar conjuntament per un concert a Saint Martial (França) en els Rencontres d’hautbois et tambours.
Dins d’aquest grup d’italians estava l’Stefano Valla que ens varem conèixer treballant amb el grup francès Une anche passe. I dins d’aquest grup francès hi havia un dels organitzadors del festival de Saint Martial. Un triangle europeu perfecte.

Amb Xarop de Canya hi varem anar un parell d’anys més i jo encara una miqueta més, amb Une anche Passe i també amb Duets de la Mediterrània. Però això és d’una altra història.

Veig les carpetes dels diferent espectacles: Músics sols, Terrabastall, Canya al ball, El somni de l’home del sac, Trompes i tabals, El pregó, els resums econòmics, el llistat de preus de cada espectacle, . . . .

Tanco la maleta, em comprometo a parlar de les noves incorporacions en el proper article.

Aquesta maleta m’ha distret.





P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

Xarop de canya (Una versió de la seva història. Retalls. 4)


Uf, aquesta història m’està costant molt. Emocionalment parlant.

Anava a escriure una altra cosa però he obert la maleta.

La maleta on tinc guarda’t tot el que va formar part del meu viatge amb Xarop: partitures, propaganda, retalls de premsa, cintes de K7, plannings, dossiers, . . . .

Miro el planning de l’any 1996 diu que varem fer 65 actuacions: Tradicionàrius, Manresa, Andorra, Lloret de Mar Massalfassar, Tortosa, Vic, El Prat de Llobregat, Dosrius, . . . . .

Veig un retall de premsa del diari El País del 14 de gener del 1996, el títol de la noticia diu “Jarabe de primera calidad”. Això em recorda quan varem estar per Galícia, concretament a Vigo. Quan vem fer la traducció del nom del grup, ens varen confondre per Jarabe de Palo. No hi va haver manera de convença’ls de que no érem Jarabe de Palo.

També veig la noticia de quan varem actuar a la Universitat de Barcelona, era el 12 de juliol del 1997. No sabíem si faríem l’actuació. Tothom estava pendent del regidor basc Miguel Ángel Blanco que finalment ETA va assassinar. Es va fer l’actuació.

Juny del 92 a París, compartint cartell amb Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Jaume Escala i Jaleo. El disseny del cartell, de fons la bandera espanyola i la silueta d’una ballarina flamenca. On no n’hi ha, no en pot rajar.

Em trobo amb el llistat de preus de 1997. Diu: 4 de copes (aquesta era la formació més petita, la formàvem l’Emili i jo a la gralla i en Pep i en David a la percussió) preu 70.000’- ptes és a dir 420’- €.

Em trobo amb una llista de repertori de Cercavila, no posa l’any: St. Martial, La Patum, El Xarrupet, Toro en cuerda, El chupinazo, Las corridas, La rotonda, Cercavila, Arin-arin, Pasdoble d’Albalate, I Disertori, El Nyitus, Pasdoble de Sant Joan, l’Abat dels bojos, La Fragua, La relliscada, El piffero, La Pilara, La manta al coll, Gener i Febrer, Gobbo so pare, Polca de la Bandalpina, Pasdoble de Montmeló, St. James i suite de Llenguadoc.

Avui volia parlar de les noves incorporacions que es van anar realitzant: xanquers, diable, Xarrupet, músics, . . . . .

Ho faré la setmana que ve.





P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.