.
Està vist que la nostra relació amb el món dels gegants va ser molt important per néixer, tot i que desconeixíem com s’havia d’acompanyar a un gegant i quin repertori era el “tradicional”.
Fèiem servir el repertori que ens agradava: alegre, fresc, ballable, . . . el que trobàvem. Una de les primeres fonts d’on varem beure va ser el Mètode de gralla d’en Jaume Arnella, Xavier Orriols i Paquita Roig.
Més tard, l’any 1.992 va arribar el recull de partitures produït per Primera Nota i Editat per l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, en aquell moment el seu president era Josep Mª Gol.
I d’allà varen sortir Gener, Febrer, La relliscada, Toc de vermut, 2 i 15, . . . un encert.
Ja no anàvem amb cap colla de gegants concreta. Ens contractaven per encapçalar els cercaviles de les trobades i per acompanyar a les colles que no tenien grallers per fer el ball de plaça.
Amb els companys d’aquell moment en Ramon, l’Emili i jo mateix a les gralles i en Santi i en Pep a la percussió varem estrenar el nou vestuari a Castellterçol per Carnestoltes, el dia de l’escudella.
Ens varem posar d’acord amb dir que Xarop de Canya va néixer l’any 1.987.
El nom i el vestuari va ser un pas molt important per convertir-nos en un grup de grallers versàtil, tant podíem acompanyar a uns gegants, com fer un cercavila per un carnestoltes, fer una cavalcada de reis, participar amb una companyia de teatre, pujar a l’escenari per fer danses per tots els assistents grans i petits, acompanyar a un esbart, . . . .
I anar inventat possibilitats. Una d’elles va ser quan varem tocar per primera vegada al Tradicionàrius. Era la 3ª edició, any 1.990.
Per primera vegada a l’escenari del Tradicionàrius pujava una bateria, la d’en Pep i a part dels cinc de sempre també va venir un contrabaixista, en Jonathan Camps.
El nostre repertori estava format per temes que ens agradessin i tinguessin una utilitat: fer ballar, fer saltar, danses col.lectives, danses pels més petits, ball de parella, balls de gegants, . . . . . Era molt extens.
Aquí va ser on vaig començar a treballar de debò en fer arranjaments i a buscar aquest repertori.
La meva font d’inspiració era aquí, amb Xarop de Canya.
De tot aquest període varen sortir temes molt coneguts, els ja esmentats Tarantel.la i Processó de La Pera, Foc, Carnestoltes-93, La Família Ulises, Dolors de Mar, El Xarrupet, La Patum, Pasdoble de Montmeló, Ball de Gegants de Montornès (aquest va ser el meu primer encàrrec), . . .
I les adaptacions de temes que em venien a parar a les mans ja sigui a través de reculls de partitures del País Valencià escrits per a dolçaina: Xavier el coixo, El Chupinazo, Toro en cuerda, . . . o de l’Aragó: La Pilara, Villanos, . . . o bé de la relació que vaig tenir amb Itàlia: El Piffero, Polca de la Bandalpina, I Disertori o amb França: Sant Martial, Saint James Infirmary, . . . . I les versions de casa: El Pasdoble de Sant Joan (veure article del 11-7-2009), La polca d’ours (veure article del 20-7-2009) o la Marxa del Baridà, aquest tema el vaig treure del disc recopilatori del 4art Cicle del Tradicionàrius. Varem compartir Cicle amb els companys de La Principal del Baridà i un dels seus temes més emblemàtics començava així:
-Som d’aquí, som d’allà, som la gent del Baridà, . . . . . .
(a aquesta lletra poseu-li les notes que ja sabeu)
Les primeres gravacions que varem fer va ser precisament pels discos (de vinil) recopilatoris que es feien del Festival Tradicionàrius.
En aquest cas de l’any 1.990: Foc i Ball de gegants de Montornès del Vallès.
Seguiré
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
