Mecenatge

 

Benvolguts,

 

Fa gairebé quaranta anys, que em dedico a escriure música de l’anomenada tradicional o d’arrel. Algunes peces les he escrit per encàrrec, però d’altres, la majoria, no i arranjaments, un munt.

Colles de grallers i d’altres formacions instrumentals de tots els àmbits de la cultura popular en fan ús i m’afalaga. N’estic molt content, em sento privilegiat.

Ara però, he volgut fer un pas endavant i he creat aquesta pàgina on explico la feina que faig. En una de les pestanyes explico la manera de fer-se subscriptor o altrament dit, mecenes del meu projecte per poder continuar treballant per la música d’arrel.

                              

https://creacionsmusicalsenricmontsant.blogspot.com/p/fes-te-subscriptor.html

 

Espero que ho trobis interessant i en puguis fer ús.

Càstig per als artistes mediocres

La "flauta de vergonya" medieval es va utilitzar per castigar els músics dolents a l'edat mitjana.

En aquell moment, es considerava un càstig adequat per delictes contra la música.

Però la flauta de vergonya, que probablement, s'assembla més al clarinet d’avui en dia, no es va fer servir només per castigar músics "dolents". Va ser utilitzat pràcticament per a qualsevol intèrpret públic del qual l'obra fos considerada objectable.

Va tocar malament el  llaüt?  Flauta de vergonya. 

Li van caure un parell de pilotes de malabars mentre bromejava? Flauta de vergonya.

Per a qualsevol entreteniment de l’edat mitjana, la flauta de la vergonya va ser el càstig final per no passar prou temps a la sala de pràctiques.