Aquí us presento el que va ser la presentació del tema d'en Lluís Molas i també del meu, Amor a mort.
La gravació no és excel.lent però és un bon record.
Gràcies Elisenda per la gravació.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
La Hemlig Festival Band a la Fira Mediterrània
Del 3 al 6 de novembre s’ha celebrat la Fira Mediterrània a Manresa o dit també, la 14ª Fira d’Arrel Mediterrània.
El cas és que aquell projecte que va néixer a finals de juny a l’illa d’Öland (Suècia), s’ha pogut presentar al públic català.
Tots els músics hem estat molt satisfets i contents de la resposta del públic, potser és que teníem encara molt present la resposta del públic suec i ens esperàvem una mica més de fredor, però és evident que tant en un lloc com en un altre ha agradat la proposta.
Nou temes d’estils diferents, proposats per a cada músic i arranjats entre tots.
Barreja de cançó d’estil folc amb acompanyaments de violí o llaüt o arpa o tarota, ritmes llatins repetits amb violoncel, guitarra, gralla o amb el kannel, instrument de corda tradicional d’Estònia.
La Hemlig Festival Band, som aquests:
John Leo Carter, irlandès i resident a Suècia, veu i guitarra.
David Lombardi, violinista italià
Mari Kalkun cantant i sonadora de kannel, instrument de corda tradicional del seu país, Estònia
Emer Kenny cantant i arpista irlandesa
Josefina Sanner cantant, guitarra i violoncel. De Suècia
Gunnar Lingegard llaüt barroc, també suec.
Lluís Molas, percussionista de Barcelona
Enric Montsant, de Granollers gralla i tarota.
Maria Rylander, cantant (convidada per a aquest concert)
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
Ball de cavallins de Montornès del Vallès
Si, ja sé que últimament sembli que tinc el bloc abandonat, però no.
Potser si que va a una velocitat lenta però tot són etapes. Ara toca aquesta.
Deu ser el temps, la tardor, l'esperada pluja, . . . . .
El cas és que avui m'he trobat amb aquest vídeo on es veu la coreografia dels Cavallins de Montornès del Vallès i amb la música interpretada pels bons amics de la colla Si-Fa-Sol.
I crec que val la pena que el pugueu gaudir.
És un encàrrec que se'm va fer a través de La Societat Coral La Lira de Montornès del Vallès.
La música d'aquest ball va ser escrita a partir de les indicacions de la coreografia creada per Jordi Torres i Grangé i també a partir de la relació que hi ha entre els Cavallins i els Gegants Bartomeu Sala i Pere Anton de Rocacrespa, evidentment els gegants de Montornès del Vallès.
A partir del minut 2.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
On és la crisi?
.
Siguem realistes.
Tampoc seria estrany que aviat em veiéssiu en aquesta situació.
Cap problema.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
Quart de lluna
Quart de lluna és el títol d’un poema de l’Antoni Canu, poeta alguerès i que n’he près el títol i el contingut, per presentar un nou espectacle de petit format carregat de sentiments, emocions, records, identitat i somnis.
Amb Quart de lluna presento un espectacle musical i poètic farcit amb poesia d’en Tomeu Fiol, Miquel Martí i Pol, Toni Turull, Jaume Subirana, Salvador Espriu, Miquel Desclot, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Eduard Sanahuja i Antoni Canu, amb cançons de l’Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Leonard Cohen, Jaume Arnella, Jaume Sisa, Esquirols i també de repertori tradicional.
Tot plegat cantat, recitat i acompanyat amb guitarra, xalumó i flauta catalana.
Pot ser si que hauré d’agrair a la crisi perquè m’hagi fet tornar a agafar la guitarra i la veu.
Us aniré informant.
La fotografia és de Laia Pajares
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
Ball de gegants d’Alella
.
Avui, diada nacional, he anat a la trobada de gegants d'Alella especialment per sentir i veure el Ball de Gegants que se'm va encarregar ara fa tres anys.
Per diversos motius no vaig poder assistir a l'estrena d'aquest ball l'any 2009.
Avui si.
Sovint, moltes vegades, quan se'm fa un encàrrec d'una música per a un ball de gegants, la mateixa colla em comenta que el fet de tenir un ball propi, coreografia i música, serà un valor afegit per a la colla, un estimul, un objectiu per a treballar. I això ho trobo bé.
Ho valoro i molt, que sigui un repte per a la colla. Tant per als grallers i percussionistes com pels mateixos portadors de gegants, disseny de coreografia, assajos, . . . .
És bo que els col.lectius, en aquest cas de la nostra cultura popular, busquin incentius per anar millorant i fer créixer la mateixa colla.
I avui ha estat un clar exemple, els he felicitat, s'ho mereixen i molt. Feia tres anys de l'estrena, no ho sé, però puc pensar que és la tercera vegada que ho toquen en el seu poble, a Alella. Nervis per tocar a casa i nervis per fer-ho bé.
I els que remanem la gralla ja sabem que després de fer un cercavila, d'una hora aproximadament, les nostres facultats artístiques minven i si li hem de sumar que al final hem d'interpretar el nostre ball, doncs Déu ni dó.
M'ha agradat i molt, es veia molt treballat, les diferents veus, les diferents parts, la percussió, la intenció, . . . . . i parlo només de la part musical.
La coreografia molt i molt correcta, estava ben pensada, treballada i sobretot el que més m'ha agradat és que tant els balladors com els musics han entès la meva proposta de ball. El que volia representar amb la música. I ho han fet. I crec que el públic també ho ha entès.
Felicitats.
És un honor poder treballar amb colles de grallers que formen part de colles de geganters que treballen amb el respecte que es mereix la gralla, la percussió i els gegants. En definitiva amb el respecte que es mereix la nostra cultura.
Endavant.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
Avui, diada nacional, he anat a la trobada de gegants d'Alella especialment per sentir i veure el Ball de Gegants que se'm va encarregar ara fa tres anys.
Per diversos motius no vaig poder assistir a l'estrena d'aquest ball l'any 2009.
Avui si.
Sovint, moltes vegades, quan se'm fa un encàrrec d'una música per a un ball de gegants, la mateixa colla em comenta que el fet de tenir un ball propi, coreografia i música, serà un valor afegit per a la colla, un estimul, un objectiu per a treballar. I això ho trobo bé.
Ho valoro i molt, que sigui un repte per a la colla. Tant per als grallers i percussionistes com pels mateixos portadors de gegants, disseny de coreografia, assajos, . . . .
És bo que els col.lectius, en aquest cas de la nostra cultura popular, busquin incentius per anar millorant i fer créixer la mateixa colla.
I avui ha estat un clar exemple, els he felicitat, s'ho mereixen i molt. Feia tres anys de l'estrena, no ho sé, però puc pensar que és la tercera vegada que ho toquen en el seu poble, a Alella. Nervis per tocar a casa i nervis per fer-ho bé.
I els que remanem la gralla ja sabem que després de fer un cercavila, d'una hora aproximadament, les nostres facultats artístiques minven i si li hem de sumar que al final hem d'interpretar el nostre ball, doncs Déu ni dó.
M'ha agradat i molt, es veia molt treballat, les diferents veus, les diferents parts, la percussió, la intenció, . . . . . i parlo només de la part musical.
La coreografia molt i molt correcta, estava ben pensada, treballada i sobretot el que més m'ha agradat és que tant els balladors com els musics han entès la meva proposta de ball. El que volia representar amb la música. I ho han fet. I crec que el públic també ho ha entès.
Felicitats.
És un honor poder treballar amb colles de grallers que formen part de colles de geganters que treballen amb el respecte que es mereix la gralla, la percussió i els gegants. En definitiva amb el respecte que es mereix la nostra cultura.
Endavant.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
Inici de curs
Quan era petit, quan era estudiant de primària i altres, els principis de curs m’agradaven. Llibres nous, llibretes noves, potser llàpissos i cartera nova. Folrar els llibres, posar el nom a les llibretes, organitzar la carpeta. I el primer dia de classe retrobar als companys del curs anterior, la sorpresa de s’hi hi haurà algun company nou a la teva classe, descobrir qui era el teu mestre d’aquest curs que començava. L’aula, la pissarra tot net i polit, com estaran distribuïdes les taules, amb qui seuré. Quanta estona tindrem de pati aquest curs. Si, si. Tot això era el més interessant per començar el curs. De les assignatures, doncs mira, farem el que podrem. Anar passant el dia i esperar que el mestre sigui benevolent amb tu. Que puguis entendre alguna cosa de cada assignatura i esperar que s’acabi la jornada escolar per començar la teva jornada. Classe de música, entrenament de baloncesto (així es deia quan jugava a basket) i cap de setmana amb els escoltes.
Mai vaig entendre perquè els meus mestres de primaria no eren riallers, simpàtics i agradables. Sembla ser que la culpa era nostra, la dels alumnes. Aquestes quaranta personetes (tots nois) amb calça curta i bata de ratlles, érem la seva malaltia. I esclar, els hi amargàvem la feina. Catxis.
Ara que sóc més gran, els principis de curs m’agraden. Preparar el material del curs, partitures, llibres, propostes, objectius, horaris, calendari i retrobar novament els alumnes del curs anterior i alguns de nous.
I nodrir-me de les ganes que tenen de començar el nou curs amb noves propostes, objectius, noves colles de grallers, noves formes de treballar els assajos de les seves colles, les novetats, treballar un nou repertori, . . . . .
I que jo pugui participar de les seves il•lusions.
Que jo els pugui acompanyar en el seu camí musical. Això és fantàstic.
Que tingueu un bon inici de curs.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)