Segurament alguns de vosaltres n’heu sentit a parlar de l’Orquestra Simfònica de la Canya, d’altres possiblement no.
En tot cas us ho explico.
Quan va néixer el Festival Tradicionàrius de Barcelona l’any 1988 es varen fer famoses les converses de carajillo. Això era estar a la barra de l’Artesà amb una cervesa o un carajillo a la mà i fer-la petar amb els que tenies més a prop.
D’això sempre en sortia alguna cosa: noves propostes per incloure-les al Tradicionàrius, criticaves, xerraves de les poques actuacions que hi havia aleshores de música tradicional, idees de crear cicles de música tradicional aquí i allà, . . . . de fet, tot estava per fer encara.
I en una d’aquelles converses va néixer l’idea de crear un gran grup de música tradicional.
Comença a gestar-se el que seria l’Orquestra Simfònica de la Canya.
Amb l’afany de donar a conèixer la nostra música i el nostre estil, neix el Tradicionàrius a La Pobla de Segur.
S’encarrega a en Jaume Arnella que escrigui una lletra i a en Ferran Martínez una música per a la inauguració d’aquest festival.
Neix la Suite de La Pobla de Segur. I ara només falten els músics.
Els músics es busquen entre els membres de grups que fèiem l’anomenada música “tradicional” d’aquell moment.
S’estrena Suite i Orquestra al Tradicionàrius de La Pobla, ho dic de memòria però crec que va ser l’any 1991, al mes de juliol, això si. Fem un assaig al Molí de La Pobla. Era un antic molí d’oli. Les màquines encara hi eren, l’olor d’oli també. Els músics ens varem repartir per allà on podíem enmig d’aquells estris oliosos i llardosos.
Ho estrenem. Bé.
Tots n’estem contents i ens proposem de tirar-ho endavant. Ens organitzem. En Ferran Martínez és el director musical, en Jordi Fàbregas el responsable i el fil conductor amb les institucions i d’aconseguir actuacions, en Toni Oró responsable de comptabilitat, contractes i efectes legals i jo el coordinador dels músics.
Faltava música, no n’hi havia prou amb La Suite de La Pobla de Segur per fer un concert. A alguns se’ns encarrega música: Toni Xuclà, Ferran Sala, Cesc Alexandri, . . . . . . . i a mi mateix.
Tots els músics formàvem part de grups que estaven en actiu. Això vol dir que quan sortia una actuació es creava un gran problema.
I aquí venia la meva feina, la de coordinar als músics.
Érem uns 3o músics i aquests havíem d’estar el dia del concert. Si en faltava algun perquè tenia una actuació amb el seu grup, havies de buscar un substitut.
I esclar, que tingués també les partitures i vingués a l’assaig.
Perquè ens situem en el temps. En aquella època no hi havia telèfon mòbil ni correus electrònics.
Es varen fer alguns concerts, no massa. Era molt complicat moure a tanta gent i amb tant poc pressupost. Es feia ben ve per il.lusió i ganes.
Varem tocar al Tradicionàrius de Barcelona, a Collbató, Blanes, a l’Espai de Barcelona, al FIMPT de Vilanova i la Geltrú, . . . . . .
També varem enregistrar un disc. Va ser el disc del Tradicionàrius-92.
El tinc aquí davant meu i us copiaré el nom dels músics que varem enregistrar el disc.
Segurament que us serà fàcil relacionar el nom d’algun músic amb grups de música folc actual.
Direcció: Ferran Martínez
Viola de roda: Eduard Casals
Contrabaix: Pep López
Percussió: Quim Soler
Fiscorn: Núria Martí
Bombardí: Marcel Casellas
Flabiol: Isabel Pla
Sac de gemecs: Xavier Orriols i Txema Morales
Acordió: Ferran Martínez
Mandolina: Alfons Rojo
Mandola: Toni Xuclà i Alfons Encinas
Llaüt: Sedo Garcia
Salteri: Alfons Encinas
Gralles: Paquita Roig, Enric Montsant i Jordi Fàbregas
Tarotes: Paquito Alpiste, Tito Pelàez, Cesc Alexandri i Emili Legaz
Violins: Francesc Tomàs “Panxito” i Toni Oró
Violoncel: Francina Turón i Rafael Sala
Veus: Dolors Laffitte, Dolors Masferrer, Rosa Zaragoza, Ramon Manen, Jordi Fàbregas i Jaume Arnella
I la llista continuaria amb tots els músics que hi varen participar fora d’aquest enregistrament, en algun concert. Escriuré a partir de la memòria, doncs no tinc cap document.
Violí: Enric Badal, Carles Elmeua, Simone Lambregts
Tuba: Artur Blasco
Mandolina: Joan Figueres
Mandola: Lluc Maduell
Bateria: Michael Weiss
Tarota: Pere Zaragoza
Flauta Travessera: Esteve Zulet
Uf, i a partir d’aquí dubtes. Per tant, no en poso més.
