La primera vegada que vaig sentir aquest tema, va ser per Occitània a Montpeller o Saint Martial, no sé exactament per quina zona. D’això en fa uns quants anys.
Era senzilla i prou animada com per que de seguida en fes un arranjament per incorporar-la al repertori de Xarop de Canya. Però al repertori d’escenari, no de cercavila.
Podria dir-ne que és un d’aquells temes que m’acompanya des de fa molts anys i no només per que el toco encara ara amb La Banda d’En Vinaixa si no per que també s’ha incorporat al repertori habitual de moltes colles de grallers per acompanyar gegants.
Amb més o menys traça en totes les trobades de gegants se sent aquest tema, sempre a una velocitat diguem-ne, innecessària i més tenint en compte la destresa de qui la toca.
És curiós, La polca d’ours és diu així i en canvi el seu ball és una xampanya, ni tant sols a Occitània l’he vist ballar com una polca. Està integrada com a dansa col•lectiva i així es balla. També l’he vist ballar com a Cercle circassià. També encaixa.
La polca d’ours és una de tantes tonades pirinenques que sonaven i encara en alguns llocs continuen sonant, dedicades a l’ós.
Als Pirineus, quan l’home compartia espai amb l’ós, l’hi dedicava cançons, balls, danses i esclar llegendes de tota mena. Fins i tot hi ha dies festius dedicat a l’ós.
Ours, en francès és ós. Per tant La polca de l’ós.
Malauradament l’he sentit anomenar de moltes maneres Polca dous, polca dus, la polca dels ous, . . . . .
En fi, què hi farem!!!!!
