Molts dels meus alumnes i per no dir tots, saben que utilitzar la paraula cançó per designar una melodia interpretada amb la gralla em treu de polleguera.
I és veritat.
Passejant per internet és fàcil entrar en una pàgina d’una colla de geganters i en l’apartat música . . . . . patam, “les nostres cançons”. I veus els títols del repertori de la colla.
Entres en algun fòrum vinculat al mon geganter i/o graller i és fàcil trobar-te algú que pregunta: . . . . algú em pot dir on puc trobar la cançó de . . . . .”
Segons el Vocabulari català de música de Josep Mestres i Quadrenys:
- Cançó: Composició musical destinada a ésser cantada a una o més veus, amb text en vers i sovint amb acompanyament instrumental.
Però vaja, aquesta definició també la trobem al Wikipedia:
- (només està en castellà) La cançó es una composición propia de la literatura provenzal medieval; destinada al canto, en ella el trovador se dirigía a su dama para expresarle su amor
En fi, el que vull dir és que tocant la gralla anem amb una sabata i amb una espardenya.
Diguem-li a la música que interpretem amb la gralla un nom genèric: peça, tema, melodia, . . . . . . i si és una dansa doncs això, dansa i si és un ball, ball.
Dir: . . . . . . ara ja toco la cançó del Toc de castells, sona bastant estrany, oi?
Millor dir ja sé el Toc de castells.
No us sona estrany dir: m’agrada la cançó de les Quatre estacions de Vivaldi?.
En fi. Coses
