Aquests dies, amb els companys de La Banda d’en Vinaixa hem estat treballant amb un nou repertori, un repertori de danses tradicionals catalanes.
Abans no es va definir el repertori ens varem dedicar a buscar danses per tota la geografia catalana. Les anàvem més o menys classificant per gèneres, estils, que si eren de rotllana o de parella, balls de bastons, de cascavells, ritmes ternaris, binaris, si encara es ballaven o no, . . . . . i mentre s’anava definint cada cop més el repertori també s’anava buscant informació més detallada de la dansa: on es ballava, el perquè, els seus orígens i . . . . . caram, els seus orígens.
De sempre s’ha dit que Catalunya és una terra de pas i que sempre ens hem quedat amb tot allò que ens ha agradat. I tant.
Fixeu-vos amb dos detalls de danses molt conegudes i molt tradicionals de casa nostra:
- La Bolangera, resulta que durant el segle XVIII hi va haver una immigració d’occitans cap a Catalunya i ens varen portar una dansa que ells li deien La Boulangère (la fornera).
- Una altra, La Contradansa és en realitat un estil de ball d’origen anglès, country-dance (segles XVII-XVIII).
I és cert, en el nostre repertori tradicional de danses i tonades diverses està ple d’influències foranies.
Però el que em crida més l’atenció és que tots els que ens dediquem a fer música de l’anomenada folc, incloem al repertori actual, danses i tonades de fora sense haver passat encara, pel sedàs de la tradició.
És normal escoltar a un grup de música folc i sentir temes dels Balcans, del País Basc, d’Occitània, Itàlia, Grècia, Bulgària o veure com s’organitzen tallers i cursos de danses gregues i txeques. I sobretot, que no falti al repertori de ball un Cercle Circassià (dansa d’origen anglès) o la Polca d’ours (dansa occitana).
Com és que ens atrau tant el de fora i potenciem tant poc el de casa?
Bé, de fora . . . fora . . . . en tot cas, s’hauria de especificar quin és el nostre “fora”.
Fa temps, a un bon amic italià, li vaig proposar de que s’organitzés a la seva ciutat un curs de dansa catalana. I mirant-me amb cara de sorpresa em va contestar: - i a qui li pot interessar un curs de dansa catalana a Itàlia?
Vosaltres que llegiu aquest article us podeu fer aquesta pregunta:
quantes danses catalanes sé ballar?
Impressionant, oi?
