Deriva Errant és el CD que he rebut aquesta setmana. Un CD amb música interpretada per en Pere Olivé (percussionista) i en Jordi Mestres (graller) i amb obres de Josep Mateu, Conrad Setó, Oleguer Beltran, Ivan Joanals i Glen Vélez.
La imatge del disc: fotografies i disseny del meu gust. Fotografies de concepte clàssic. Músics vestits de negre pròpi d’instrumentistes de música clàssica, cosa que fa que el timbal i la gralla assumeixin una imatge actualitzada dels instruments i ens dona a entendre que no escoltarem música tradicional.
Els intèrprets: en Pere Olivé, que ja fa temps ha deixat de ser el timbaler germà de la mestra de gralla Roser Olivé. Ara ja ha arribat a tenir nom propi i no només com a timbaler, sinó com a percussionista, mestre de l’Aula de Música Tradicional i Popular i director del Grup Estable de Percussió de la mateixa Aula, entre d’altres. I en Jordi Mestres, músic, estudiant a l’ESMUC i mestre de gralla a diferents escoles.
Els autors: Val a dir que de tots els que intervenen en aquest disc només he conegut a Conrad Setó, compositor ja d’un llarg repertori per a gralla el qual vaig tenir l’oportunitat de conèixe’l en una calçotada al tros de la Roser i en Pere. De la resta, cap de conegut per a mi. Però m’he pres la llibertat de donar un cop d’ull per aquesta immensa biblioteca d’internet i tots són músics i compositors però curiosament, cap és graller. Ep, això no vol dir que no coneguin l’instrument. L’únic que mostra grans coneixements sobre l’instrument pel que ha escrit és Glen Vélez, percussionista.
Quan m’arriba a les mans un disc especialment escrit i interpretat per a gralla i percussió acostumo a fer sempre el mateix. El primer que faig és mirar el disseny i llegir tota la lletra: crèdits, dedicatòries, currículums, motius, discogràfica, edició, estudi de gravació, . . . . . I faig la primera escoltada on no escolto la música, escolto la tècnica, la destresa, l’expressió, els sentiments, les dificultats, les emocions, les dinàmiques, .. . . . I intento relacionar la música que ha escrit el compositor amb la música que s’està interpretant. Defecte professional?
No ho puc evitar és així.
I la segona escoltada que faig, és posar la música com a fil musical mentre faig altres feines per la casa.
Alguns discos ja no arribo a escoltar-los només veient la presentació en tinc prou, d’altres els hi dedico cinc segons per tema i els vaig passant tots fins al final. I els guardo.
Us puc assegurar que aquest disc ha arribat a formar part del fil musical de casa meva durant uns quants dies.
Us el recomano. Ep, no penseu trobar música tradicional. És simplement música d’ara.
