He tornat a obrir la maleta.
“Jarabe de primera calidad”
“Música popular i contemporània amb els grallers de Xarop de Canya”
“ . . . l’espectacle d’animació terrestre d’aquests temibles bufons . . . . “
“ . . . una nova concepció de folk català . . .”
“ . . . el grupo Xarop de Canya había conseguido convertir la plaza en un remolino humano . . .”
“Xarop de Canya fa ballar el Tradicionàrius”
. . . . . . .
Tot això són titulars de la premsa i que es varen fer servir per incloure al dossier que enviàvem a representants i programadors.
Trobo un fax d’Andrea Masotti, gener del 1997, amb indicacions per l’arranjament que havia fet de I Disertori i Perigurdino. Amb I suonatori delle Quattro Province varem treballar conjuntament per un concert a Saint Martial (França) en els Rencontres d’hautbois et tambours.
Dins d’aquest grup d’italians estava l’Stefano Valla que ens varem conèixer treballant amb el grup francès Une anche passe. I dins d’aquest grup francès hi havia un dels organitzadors del festival de Saint Martial. Un triangle europeu perfecte.
Amb Xarop de Canya hi varem anar un parell d’anys més i jo encara una miqueta més, amb Une anche Passe i també amb Duets de la Mediterrània. Però això és d’una altra història.
Veig les carpetes dels diferent espectacles: Músics sols, Terrabastall, Canya al ball, El somni de l’home del sac, Trompes i tabals, El pregó, els resums econòmics, el llistat de preus de cada espectacle, . . . .
Tanco la maleta, em comprometo a parlar de les noves incorporacions en el proper article.
Aquesta maleta m’ha distret.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
