El respecte a la partitura
Avui he anat a l’estrena d’un nou ball que em varen encarregar per a una colla de gegants.
Quan tinc un encàrrec per a una colla de gegants o del que sigui, una de les coses que faig és conèixer a la colla de grallers que són els que habitualment tocaran la música encarregada, d’aquesta manera asseguro el nivell que tenen sobre la gralla i la percussió i d’aquesta manera puc escriure en base a aquest nivell.
Com sempre faig, la música la presento amb partitura i també amb gravació en un CD. Així es pot escoltar sencera amb totes les veus i la percussió , com també es pot escoltar les veus per separat. Això facilita la feina per a l’estudi.
En aquest cas concret tot aquest material el vaig presentar ara fa 8 mesos.
Em varen comentar que els hi venien uns monitors (sort que els hi diuen monitors i no mestres) per treballar el repertori de gralla i especialment aquest tema nou, el que s’estrenava avui.
Quina decepció, tenia ganes de marxar abans que acabessin.
Entenc que es pot desafinar, que ens posem nerviosos i ens podem equivocar. Tot això és totalment comprensible.
Quan han començat ja m’he adonat que la percussió feia un ritme estàndard que no tenia res a veure amb el que jo havia escrit. Paciència.
Però el més trist ha estat el final, a la Corranda, ritme de 6/8 alegre i divertit.
Ha i ha.
Ho han convertit en un vals. Així, per art de màgia.
Quan s’ha acabat, els hi he comentat això a aquests monitors. De fet són els responsables d’aquest resultat. No sabien què respondre que fos coherent.
Decebedor, indignant. Com ens atrevim a modificar i canviar la partitura d’un tema que ha escrit una persona per encàrrec i que aquesta persona ha cobrat per fer aquesta feina?.
Com es pot tenir la sang freda de canviar el resultat de la música escrita, així, sense cap problema?
I això en una estrena!
Què es farà amb la nostra música tradicional, si ja tractem així la música d’un autor viu, que ha escrit un tema per encàrrec i per un motiu concret?
No falta respecte a la cultura popular, no? Falta ètica, respecte i educació en general.
I sempre s’enduu la pitjor part la gralla.
Ah, per cert, aquests monitors també han tocat amb la colla “ensenyada”.