Aquest cap de setmana passat dies 25 i 26 de setembre, s’ha celebrat la Fira del món geganter a Calella i per primera vegada he muntat un estand (de fet eren dos, l’organització m’ho va oferir així. Gràcies).
He acompanyat moltes vegades als amics Bonamusa a fires, però mai havia estat jo com a responsable del que pot ser muntar, estar i desmuntar un estand. Una experiència.
I la veritat és que m’ha agradat. Ha estat un estand molt actiu. Tinc la sensació que mai havia parlat tant seguit com aquest cap de setmana.
Tant la tarda de dissabte com la de diumenge, he tingut el goig de rebre la visita d’alumnes meus que han vingut a tocar, però també a gaudir de la festa.
Entre tot, en el meu estand, oferia la possibilitat de contractar alguna de les meves propostes musicals: La Banda d’en Vinaixa, Els Ministrils d’En Pere Botero, la Cia. En-ric-rac, escriure un ball propi per la colla que ho desitja, informació sobre La Casa Folc i també els productes més directes, els llibres Mètode de gralla i el Repertori de gralla, a part de la venda també de les Canyes taronges.
Però de fet, el que m’ha cridat més l’atenció, és que tothom qui venia volia dedicar una estona a parlar sobre la vida musical de la seva colla: nivell musical, problemes per trobar professor de gralla i timbal, problemes per trobar material de partitures, problemes de subvencions, problemes amb els assajos, amb la continuïtat de les persones i per suposat el problema comú a totes les colles: cada any arriba gent nova i cada any es treballa el repertori de sempre.
Em quedo amb això últim. Si cada any treballem el mateix repertori per consideració envers a la gent nova que entra a la colla de grallers, el resultat és que els que ja el saben no avancen, s’avorreixen i se’n van.
Un altre aspecte comú a les xerrades que s’han creat a l’estand, ha estat la necessitat que hi ha d’aprendre repertori ràpidament i poder sortir al cercavila de qualsevol manera.
Crec que aquest no és el camí. En primer lloc no és obligatori aprendre a tocar la gralla o el timbal per anar amb gegants. I si creiem que ha de ser així, que sigui així però invertint el temps necessari perquè el resultat al carrer sigui digne de poder representar a la nostra cultura. Aquest ha de ser el nostre objectiu. Tinguem paciència
I parlant d’una altra cosa. Per a mi la nota negativa d’aquest cap de setmana a la Fira del món geganter, va ser el que vaig poder veure i escoltar el diumenge el matí.
Es va fer la trobada de colles geganteres i quan entraven al recinte de la Fira (vaig tenir el privilegi de que tot passava davant el meu estand) el que encapçalava el seguici, era una colla de percussionistes, diguem-li batucada amb ritme semblant al que fan a Brasil. Què hi feien allà? Com és possible que en una fira del món geganter s’accepti això?
Tampoc vaig entendre que en un moment de les activitats de dissabte, dues persones disfressades d’escocesos un amb una gaita i l’altre amb una caixa, feien ballar a uns gegantons.
Paciència i molta. Hem de tenir paciència perquè els nostres grallers i percussionistes puguin assolir un nivell diguem-ne ètic per sortir al carrer. Però el que no podem fer mentrestant és deixar que el carrer s’ompli de música desagradable i desafinada i molt menys de música que no tingui res a veure amb el món geganter (batucades i gaites escoceses).
