Em prenc la llibertat d'utilitzar aquest títol que pels amants de la música folc i tradicional segur que el relacionareu amb el programa que feia l'amic Jordi Roura a través de les ones de Ràdio4.
L'he escollit perquè el trobo molt adient pel que us vull comentar en aquest nou article. El primer de l'any.
El mes passat varem estar amb La Banda d'En Vinaixa al municipi de Secastilla, Osca. Participàvem juntament amb l'Esbart Rosa dels Vents de Vilanova del Vallès al Secastilla Folk.
La primera sorpresa musical que ens varem trobar i ara entendreu el perquè del títol i tota la introducció, va ser quan a les proves de so entre d'altres, toquem El Rogle. Un cop acabades les proves el responsable del festival em ve a comentar que aquest tema que hem tocat és d'Arén o Areny de Noguera a La Ribagorça, li diuen Ball del Rocle. Ja hi som i jo que em pensava que era del Maresme.
Al cap d'uns dies rebo a casa un llibre acompanyat d'un CD titulat "Cardelinas i Calandretas" . Fantàstic treball d'investigació i recuperació de la música de La Ribagorça (Franja de Ponent).
Em trobo amb la partitura del ja comentat Rogle o Rocle, em trobo també amb el famós Himne de Riego que resulta ser una melodia tradicional de Benasc, el Bal de Benás (Benasc). Sembla ser que el militar Rafael de Riego va estar engarjolat a Benasc i evidentment durant les festes del poble no deixava d' escoltar aquesta melodia. Quan va sortir de la presó va proposar que hi posessin lletra i ja tenim l'Himne de la 1ª i 2ª República.
I em trobo també amb part de la famosa nadala El Noi de la Mare, però aquesta vegada amb el títol de Les Marradetes també de Benasc, el ball de bastons anomenat La Pastora (Camporrells) que tantes vegades havia cantat amb Xarop de Canya i una dansa nacional El Ball Pla, aquesta vegada de Castejón de Sos (Castilló de Sos), amb la mateixa melodia que podem trobar a qualsevol Ball Pla del Pallars o la Cerdanya.
En el proper article us explicaré altres exemples de com la música no té fronteres.
De fet, a vol d'ocell, no es veu on comencen ni on acaben els països. No hi ha línies com als mapes. La música viatja sense haver de declar a les duanes ni haver de donar explicacions als polítics de torn.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
