De fet, als articles que vaig publicar en aquest bloc els dies 22, 24 i 30 d’abril del 2009 i amb el títol de “Ditxosa afinació”, ja vaig tractar aquest tema. Però és que d’ençà que vaig ser conscient de que la gralla no estava afinada com la resta d’instruments, m’està perseguint aquest maldecap.
Quan vaig començar a tocar la gralla no tenia aquest problema. Ens afinàvem amb els altres companys de gralla i cap problema.
Va ser quan vaig començar a tocar amb altres instruments quan es va crear “el problema” i encara dura.
Em sap greu que en una trobada de grallers no es puguin tocar temes conjunts per culpa d’aquest concepte, em sap greu també que persones que han estat tocant amb una afinació tradicional no puguin tocar amb els seus amics que toquen el piano, el violí, la guitarra, . . . . .
Quan es parla de l’afinació 415, vol dir que la nota La de l’instrument i devant d’un afinador electrònic, detecta una vibració d’una frecuència de 415 herz.
Aquest tipus d’afinació ens la trobem en molts instruments de música antiga. Fins i tot les grans orquestres clàssiques i les grans veus operístiques es basaven amb aquesta afinació per treballar.
Al cap del temps i induïts per les modes, aquesta afinació ha anat pujant fins arribar als 440 herz. Actualment tots els instruments estan afinats i es fabriquen, amb aquesta afinació. Qüestió de modes.
Els acordions, les guitarres, les flautes, els violins, la viola de roda, el sac, . . . . . . treballen amb aquesta afinació moderna. Fins i tot alguns constructors de gralla.
Dins l’ensenyament de la gralla hi ha dues línies, els que treballem amb l’afinació moderna (440) i els que treballen amb l’afinació tradicional (415).
Dins l’ensenyament clàssic de qualsevol instrument es treballa amb l’afinació moderna (440): violins, violes, pianos, clarinets, trompetes, guitarres, . . . .
Un cop acabada la carrera o inclús sense haver-la acabat, si vols especialitzar-te en música antiga treballaràs amb l’afinació antiga la del La 415 herz.
Si ets violinista i vols tocar la música del barroc o del renaixement tal com es tocava al segle XVII, tindràs que treballar amb aquesta afinació i fins i tot treballaràs amb instruments, cordes i arquets construïts per a aquesta pràctica.
Amb la gralla no passa aquest fet. Estàs estudiant la gralla dins una línia que desconeixes (quan comencem a estudiar no sabem el que és el correcte o no, per això som estudiants) i quan vols tocar amb un piano, patam. No pots, perquè l’afinació no és l’adequada.
Sempre he dit que estaria bé que la gralla s’estudiés com la resta d’instruments, amb l’afinació moderna, la de 440 herz.
Quan vulguis estudiar música antiga o interpretar la música tradicional tal com ho feien els nostres avantpassats, doncs cap problema hi ha constructors que fan gralles amb aquesta afinació antiga. Però d’entrada, no et trobaràs amb el problema per tocar amb altres instruments afinats a la freqüència moderna, la del La 440.
No tots els estudiants de gralla dedicaran els seus estudis per treballar ambdues afinacions. Crec que el correcte seria treballar amb l’afinació moderna i com a especialitat, dedicar-se a la música antiga. Tal com ho fan la resta d’instruments.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
