La contraportada del 9 Nou

-

Aquí teniu, a petició vostra, l'entrevista que s'em va fer per la contraportada del 9 Nou de l'edició del dilluns 23 de Març.

De moment s'ha obert un debat força interessant.



(fes clic sobre l'imatge per engrandir-la)
-

Un viatge a Itàlia

Fa poc, m’ha arribat aquesta fotografia. Me l’ha enviat en Claude Bonnafous.
Fa uns quants dies d'aquesta fotografia, l’any 1991?
És una festa a Belnome un petit poble al nord d’Itàlia a la zona que anomenen les Quatre Províncies: Gènova, Alessandria, Pavia i Piacenza.

A través de l’amistat amb l’Stefano Valla vaig poder disfrutar i viure una forma d’entendre la música, el ball i la festa. Un pèl diferent a la nostra.
Recordo en una conversa li vaig preguntar si ell feia música tradicional i em va contestar que no ho sabia, que ell feia la música que li havia ensenyat el seu mestre i que era la música que ell havia sentit sempre en el seu poble.
Doncs si, feia música tradicional però sense etiqueta. Música viva de fa molts i molts anys.

I aquesta fotografia és en un moment de la seva actuació.
La formació tradicional que sona per les festes de la zona de les Quatre Províncies és amb el piffero i l’acordió. Aquí concretament ens va convidar a pujar a l’escenari a en Claude que toca l’hautbois de Llenguadoc i jo tocant la gralla. L'acordionista és Elio Buscaglia.

Aquí vaig a prendre també, un fantàstic tema que porta per nom I Disertori.

I també es va començar a gestar el que seria la futura Banda d’En Vinaixa.
Però d'això ja en parlaré un altre dia.

Ah, per cert. No varem tenir problemes d’afinació encara que fóssim instruments de diferents països.

Reportatge a TV2

A través del bloc einafustalletrainota.blogspot.com
del que també en soc seguidor, fa referència a un programa de TV2 que porta per nom “El escarabajo verde”, haig de reconèixer que desconeixia l’existència d’aquest programa i concretament del programa del dia 22 de Febrer sota el títol de “El latir de la tierra”.

Us el recomano, parla de l’ofici de la luthieria, dels sons que ens envolten i com els humans reproduïm el so de la natura a través de la veu o dels instruments. Es poden veure un constructor de guitarres, de violins, també de gralles (surt en Cesc Sans) i també un altre personatge de referència en la música tradicional l’Artur Blasco, entre d’altres.

Dura uns 24 minuts. Però molt interessant.

Aquest és l’enllaç

http://www.rtve.es/television/20090216/latir-tierra-escarabjo-verde/232801.shtml

Els tudells i les canyes (2)

Seguint la vostra petició, aquí teniu la fotografia dels tudells que en feia referència a l’escrit anterior.

A l’esquerra un tudell d’oboè, al seu costat el tudell i la canya del piffero (Itàlia), al seu costat el tudell i la canya de la gaita Navarra i a la dreta el meu tudell i la canya que faig servir actualment.

Aquesta canya està feta pel constructor Txema Morales, seguint el concepte de que canya i tudell han de formar un tot (encara que estiguin treballats per separat) i seguint també les mides marcades per la gralla que pertany. En aquest cas del constructor Josep Bonamusa.

Veureu que aquesta canya té el fil taronja, d’aquí ve el nom del meu bloc. Un detall.

Els tudells i les canyes

Arran de l’escrit del bloc http://voltantlagralla.blogspot.com/, del que jo en soc un seguidor i del que parla sobre els tudells i les canyes sota el títol De tudells.Voldria donar també aquí la meva opinió sobre el gran dilema dels tudells i les canyes.

Durant molts anys, quan vaig començar a treballar amb la gralla, el gran repte era trobar una canya que et fes tot el que tu li demanessis i un tudell que fes realment la feina de nexe d’unió entre canya i cos de la gralla.

Amb en Xavier Orriols hi varem estar treballant de valent, fent moltes provatures.
La gran pregunta que ens perseguia:
- qui era el responsable de la majoria de problemes de la gralla, la canya o el tudell?

Fixant-nos amb d’altres instruments de doble canya podem apreciar que la canya de la gaita Navarra està treballada sobre el tudell, formen una sola peça i també l’hautboi de Llenguadoc i també el piffero italià i també l’oboè i el corn anglès clàssics i . . . . . funciona.

Per tant, s’havia de trobar la forma de que tudell i canya, encara que treballats per separat, formessin una sola peça.
Aquest treball el vaig acabar amb en Josep Bonamusa. Varem aconseguir, juntament amb el constructor de canyes Miquel Claramunt, l’equilibri entre gralla, tudell i canya. I crec que és aquesta la fórmula per que aquest instrument funcioni.

Estem parlant d’un instrument molt delicat, que al més mínim paràmetre desajustat, desequilibra també la resta dels elements que el formen.

Tots sabem que les canyes de fil blanc (Segovia), fil lila (Valladolid), de pala d’aquest, de l’altre . . . . . funcionen (?) però cada constructor ho ha fet sobre un criteri que sovint, no té relació amb el tudell i la gralla que fem servir i això ens porta problemes.

Per tant, com més ens apropem a la perfecció, més bé ens hi trobarem.

Les meves gralles

Us presento a les meves gralles.

A la filera de davant i començant per l’esquerra, hi ha la meva primera gralla, feta pel luthier Xavier Orriols de Vilanova i la Geltrú. Aquesta va treballar molt. Al seu costat un regal del luthier Josep Bonamusa d'Argentona, feta amb dues fustes (dos colors), la tercera feta de banús, també deu ni do el que va treballar i viatjar. Tot seguit, dues gralles de claus també del luthier Xavier Orriols una de dues peces i una altra de peça sencera, un altre d’en Josep Bonamusa a l’estil dolçaina aragonesa, amb un forat de més a la part de baix per poder facilitar el Sol i Sol#. I tot seguit, una Josep Marcet de Sitges construïda als tallers Reig de Torelló.

A la filera de darrere. La tercera començant per l’esquerra és del luthier Cesc Sans de Sant Jaume de Llierca, feta de boix, també la vaig fer sonar una bona temporada, sobretot en els concerts més que no pas en els cercaviles.

La resta de gralles són proves i “experiments” d’en Josep Bonamusa. Fixeu-vos també amb les dues últimes de la dreta, una amb incrustacions a la part de la campana i una altra de color blanc. És la nota humorística d’en Josep.

Hi falta amb la que treballo actualment, però aquesta us la presentaré més endavant. Us la presentaré juntament amb la gralla que estrenaré ben aviat.