Els primers cercaviles i el mal de cap


En unes fotografies que guardo, hi tinc anotat que la primera sortida que varem fer els grallers acompanyant als Gegants de Lliçà d’Amunt va ser a Manlleu l’any 1985.

No sé la data però deuria fer fresca, es veu a la gent del públic abrigada però fa sol. Finals d’hivern, potser?

Érem en Ramon, en Toni i jo a la gralla i en Joan de Santa Eulàlia a la caixa.
Anàvem vestits molt elegants: espardenyes de beta, texans, faixa vermella, camisa blanca i el mocador de la colla vermell, al coll. Impressionant.

No recordo que va passar aquest primer dia. Però si recordo en general com anaven els primers cercaviles. Un patir. Bàsicament aquesta seria la paraula.
Suposem que estessim afinats, suposem també que ens sabíem les peces, suposem també que sabíem les estructures. Però el que no dominàvem era l’aire, la respiració i la pressió que fèiem amb aquelles ditjoses canyes de tenora. Horrible.

Hi havia dies, cercaviles, que el mal de cap era tant insuportable que gairebé només podíem fer dos compassos cadascú.
Així era com anàvem tocant la música fins arribar al final. Un infern.

Realment hi posàvem més ganes que destresa. Les canyes eren de tenora, les que es podien comprar a la botiga, a Barcelona esclar. Les encaixàvem al tudell a la força, les lligàvem amb fil de cosir i de cotó, hi posàvem teflón (d’això ja ni havia) i tal com quedava la canya doncs vinga a bufar.

Tot va anar evolucionant. Varem aprendre a rebaixar-les amb paper de vidre o navalla o vidre, a tancar-les, a buscar constructors, . . . . .

En fi, una aventura.


*

El monogràfic de gralla al Tradicionàrius

Ahir a la nit es va fer el Monogràfic de gralla inclòs dins la programació del Festival Tradicionàrius de Barcelona. De fet, aquest monogràfic, en els seus inicis es va dir Gralla Metropolitana, una manera sana de diferenciar aquell tipus de gralla que fèiem els del Llobregat cap amunt amb els de línia tradicional de més cap avall.
Va ser un encert però, canviar-li el nom per l'actual.

Ahir precisament, amb en Jordi Fàbregas i l’Eduard Casals intentàvem situar l’any que va començar això de la Gralla Metropolitana, no ho recordàvem.

Avui remenant els programes que tinc del Tradicionàrius, el més vell que he trobat és el de l’any 1995. I si, ja es feia la Gralla Metropolitana. Precisament en aquesta edició la del 1995 es van estrenar els primers temes que es van escriure per a gralla i piano.
Vaig tenir el privilegi de poder interpretar els temes escrits d’en Toni Oró i l’Eduard Casals.

Lo d’ahir va ser fantàstic, no recordo haver vist mai a tanta gent de públic en un monogràfic de gralla. I val a dir, que la immensa majoria érem de comarques. Vull dir, que anar a Barcelona un dia entre setmana a les 10 de la nit per escoltar gralles, pels que som de fora, ostres. Això pesa.

En Jordi Fàbregas va obrir l’acte, tot seguit l’Eduard Casals responsable de la programació d’aquella nit va anar presentant les intervencions.

La primera va ser la presentació del Mètode de gralla escrit per mi.
I tot seguit, les intervencions musicals.
Voldria destacar especialment la intervenció de la Roser Olivé i els seus alumnes, tots ells disfressats amb estètica dels anys 70 i interpretant grans èxits comercials d’aquella època. Fantàstic.
I també destacar esclar, als meus alumnes els anomenats Bufacanyes. Nom del grup que tal com varen dir, feien el primer i últim bolo sota aquell nom. No els hi deu agradar massa.
Els Si Fa Sol, l’Amadeu Brugués, Alumnes de l’Eduard Casals, gent de Manresa, l’Oriol Mestres, l’Ivó Jordà i tants d’altres.
I això si, un públic entregat.

Una vetllada excel·lent.



*

Els gegants de Lliçà d'Amunt

*

Vaig tenir la sort de que en el poble on vaig anar a viure l'any 1982, al cap d'un parell d'anys es va crear una colla de gegants.

Els responsables d’aquesta colla sabien que jo era músic i em van demanar si podia acompanyar-los amb la gralla. Aleshores jo de gralles n’havia sentit ben poques, però ens vàrem engrescar amb en Ramon, que ell sí que ja coneixia una mica aquest instrument.

Ens faltava algú que ens ensenyés.
Durant el ball de la Festa Major d’aquell mateix any,
al carrer de l'Aliança, vàrem reconèixer entre el públic a un dels músics del grup La Murga que sabíem que tocava la gralla. Sense vergonya, ens vàrem presentar i li vàrem demanar si ens en podia ensenyar.
Cap problema.
Ja tens a l’Eduard Casals pujant cada setmana de Barcelona fins a Lliçà amb el seu 127. Les classes les fèiem al local de l’Esplai, prop de l’Església.

Recordo que a les primeres trobades de gegants que es feien pel Vallès, de deu parelles de gegants que hi poguessin haver, només dues portaven colla de grallers.

I precisament, aquest any, la colla de gegants de Lliçà d'Amunt celebra els seus vint-i-cinc anys de la seva creació.
Felicitats.


Matinades

*




La primera vegada que vaig tocar Matinades va ser a La Pobla de Segur.
Deuria ser l'estiu de l’any 1993 o 94, no ho recordo exactament.
En tot cas, si que era un dels anys que es va organitzar el Tradicionàrius en aquest municipi.
Ens varem quedar una bona colla de troneres tocant, xerrant i bevent un cop acabat l’últim concert de la nit.

Començava a clarejar i havíem d’organitzar les matinades que deurien començar a les 8 del matí. En Jordi Fàbregas era el mestre de cerimònies i va proposar que l’Eduard Casals i altres grallers comencessin les matinades cap a una zona de La Pobla i que en Ramon Boixader i jo, aniríem amb ell, cap a una altra banda del poble.

Jo, tota l’estona li estava preguntant que quines peces tocaríem a les matinades i ell no parava de dir-me que sobre la marxa.

Quan va arribar el moment de començar, el pobre Jordi es va trobar que ni en Ramon ni jo sabíem que existia una peça musical anomenada Matinades i que es feia servir precisament per fer les matinades.

Pobre Jordi, no sé d’on va treure les forces, però el cas és que varem a prendre a tocar les matinades en viu i en directe i en un estat físic bastant lamentable.

De cop, se’ns va passar la son, el cansament i la ressaca. El directe és el directe.





*

La meva primera gralla

*


Doncs si, us presento la meva primera gralla. Aquí la teniu.

Al seu costat, no crec que sigui la primera canya, però si més no, si que és el mateix estil de les primeres que vaig utilitzar, les de tenora i muntada això si, al primer tudell.
La gralla i el tudell, construït per Xavier Orriols de Vilanova i la Geltrú.

Per qui no ho sàpiga, les seves gralles porten impresa una fulla de palmera a la base de la campana de la gralla, entre els dos forats d’afinació i amb l’inscripció PALMERAR.

En Xavier Orriols va ser dels joves constructors de gralla que va mantenir l’art i l’ofici de la construcció de gralles, tarotes i sacs de gemecs.

Tots els nous sonadors de gralla d’aquella fornada dels 80 hi anàvem a parar.
I quedàvem embovats escoltant les seves sàvies explicacions, anècdotes, vivències , . . . . Amb això no ha canviat. Una vegada algú va dir d’ell, que era una enciclopèdia de la tradició i el folclore català, amb cames.

És veritat, d’ell he après tot el que he volgut i més.


*

Hola, què tal?

Benvolguts,

Doncs si, finalment m'he decidit a escriure i aquesta vegada utilitzant les lletres i les paraules, els punts i les comes. Res de notes i pentagrama.

Hi ha molta cosa a dir sobre la gralla, molts de vosaltres ja ho sabeu, oi?
I no fa falta tocar aquest instrument per opinar, només cal haver escoltat alguna vegada un toc de castells, un ball de gegants, participar en un cercavila,
un concert de gralla acompanyada d’altres instruments, . . . . . . . de fet, si ens fixem, estem envoltats d’aquest so. Ens persegueix.
Ep, això si, si participem de les activitats culturals del nostre país, encara que sigui per equivocació.

M’agradaria que en aquest espai també hi participéssiu tots els que us fa gràcia (o no) aquest instrument.

Espero també que mica en mica, vagi omplint aquest Blog de pensaments meus, d’experiències, anècdotes, . . .

Deu ser l’edat, però és que aquest any celebro els vint-i-cinc anys de sonador de gralla. Fa temps, oi?

I mira, em fa molta il·lusió poder anar dient la meva en aquest espai cibernàutic.

Apa