Motivacions

.



Dissabte passat vaig anar a escoltar l’actuació que feien els grallers de la colla gegantera de Badalona, en motiu de la cloenda dels actes que s’han anat celebrat al llarg dels darrers tres anys per celebrar el 150è aniversari dels seus dos gegants més emblemàtics l’Anastasi i la Maria. La colla de grallers va preparar un ball per dedicar-ho a la seva pròpia colla i als badalonins en general.

Perfecte.

Aquesta colla està formada per set gralles i un percussionista. I dins aquests grallers hi ha qui toca a més a més de la gralla: la tarota, el sac, el flabiol, la flauta travessera i el saxo.
Per l’ocasió varen convidar també a dos joves acordionistes de diatònic.
Tot plegat per oferir un repertori de temes que sovint se senten a les trobades de gegants, però que aquesta vegada els havien polit, ordenat i organitzat prou bé per poder-los oferir al públic.
Pasdoble de Montmeló, el gegant tocat de l’ala, la relliscada, el rogle, el Nyitus, els 7 salts, van ser alguns dels temes que ens varen oferir.

Em sembla una idea fantàstica. Segur que moltes colles de grallers tenen en el seu repertori temes ballables però que mai els han tocat fora del propi acompanyament de gegants.

I aquesta pot ser una motivació molt gran per polir encara més el repertori de cadascú. Ja sabem que no és el mateix tocar en un cercavila que tocar asseguts davant d’un públic que està més pendent de la nostra música. I això pot ser un bon treball per netejar tot allò que se’ns escapa durant un cercavila.

Triar el repertori (del que ja tenim) les peces que són de parella o de danses col.lectives, la durada de cada tema (no és el mateix un cercavila que un ball), les veus, els principis i els finals, . . . . . .

Ep i tot això fet amb els mateixos membres de la colla.

En fi una fórmula totalment recomanable.

Felicitats a la colla de grallers de Badalona per aquest treball.

Gralla de plàstic

.

Qui diu de plàstic, diu de resina, PVC, pasta, . . . . en tot cas, no de fusta.

Suposo que molts de vosaltres esteu al cas sobre la novetat d’aquest any de que ha sortit al mercat una gralla feta de resina. Aquesta novetat s’ha fet a través de dos bons constructors i cadascú pel seu compte, per cert.

Tinc un gran embolic. Suposo que a nivell comercial pot funcionar, una raó important pel que s’ha fet, suposo. A nivell musical suposo que també deu funcionar: afinació, cos, tacte, qualitat de so, . . . . .

Però vaig una mica més enllà. Suposem que ha estat pensada per a estudiants de gralla. El preu d’aquesta gralla està a uns 30’- € per sota del preu de la gralla de bubinga, la fusta més econòmica.

Si tenim en compte això, més el fet que un estudiant de gralla li costa comprar llibres (mètode, repertori, . . .), pagar unes classes, . . . . . no creieu que aquesta novetat encara farà baixar més el valor que li volem donar a la gralla?

I no poso gens en dubte la qualitat d’aquest nou instrument, per suposat.

Si ho comparem amb altres instruments: clarinet, violí, . . . . ens trobem que també en fabriquen de molt econòmics, fets amb materials aptes per abaratir l’instrument. Però és que la diferència de cost entre un clarinet fet de pasta i un clarinet fet de fusta és enorme.

Tinc por que si la gralla ja estava prou sacsejada i posada gairebé al final de la llista dels instruments poc valorats, segurament per la zona del kazzo, trompeta de fira, xiulets, . . . . encara baixi més.


Potser una fórmula per pujar el nivell de la gralla, la de fusta, seria el de duplicar el seu preu i no només el de la gralla si no també el de tots els seus complements.


Espero que se’n faci un bon us d’aquesta novetat.

De tota manera, també podem recórrer a la proposta que fa en Xavi Lozano, L’Atrapasons. Molt interessant.

http://www.tv3.cat/pprogrames/atrapasons/atrSeccio.jsp?seccio=artefacte&idint=350

En fi.

PERLES (2)


Segueixo amb les PERLES.

Situem-nos:

estem al mes de juliol. Una mare i dues nenes.

- voldríem aprendre a tocar la gralla. És que el mes que ve (agost) fem la trobada de gegants al poble i voldríem sortir per acompanyar als nostres gegants.

Sense comentaris i no és cap acudit.



Un altre.

- Em van demanar que toqués la gralla, vaig anar a la botiga i me’n vaig comprar una. No hi havia manera que em sonés. I vinga provar i vinga provar. Vaig pensar que era qüestió de temps, que ja ho aconseguiria. Però no hi havia manera. No aconseguia treure cap nota.

Al cap d’uns dies me’n torno a la botiga i els hi dic que no hi ha manera de fer-la sonar. I no sé que faig malament.

El botiguer que es mira la gralla i li pregunta:

- on és la canya?
- Canya? Quina canya?


El pobre es va passar un bon temps intentant treure so a una gralla amb tudell però sense canya.

En fi, seguiré.

Ditxosa crisi



Aquests dies no paro de sentir: bones vacances!!! On vas de vacances? O, quan comences les vacances?, ja has començat les vacances?. I cada vegada que sento això m’ensorro més. Normalment la resposta era: a l’estiu és quan treballo més jo. No faig vacances. Treballo.

Ostres quin any i ostres quin estiu, el pitjor que recordo com a professional, com a músic. I això no surt als diaris. Surten els de la Nissan, les empreses que apliquen ERES, els pagesos que la tempesta els hi ha destrossat la temporada, els temporers que volten per tot l’estat buscant feina, . . . . . però dels músics ningú en parla.

Esclar, no tenim sindicats ni polítics que ens defensin. De fet, no som importants. Hi ha molta música enregistrada. La música si és important i necessària, però els músics . . . . .

Sense anar més lluny, aquí a Granollers per la Festa Major s’ha rebaixat un 15% de pressupost respecte l’any passat i entre altres coses han reduït orquestres i han programat “disco mòbil” per les sessions de matinada. És més barat. I està bé.

Però i jo què? Si esclar, el problema és dels músics que no volen anar de legals fins que no tenen quaranta anys. Després si, correm-hi tots a pagar autònoms, assegurances, . . . .
I mentre no arriba això treballem per qualsevol preu, rebentant el marcat, sense importar-nos el sou dels professionals.
Quan cobreu? (per que tothom que toca un pitu vol cobrar) – Tant, caram doncs agafarem tal grup que cobra la meitat. Oh, i la qualitat? És igual, tot plegat per fer saltar una mica a aquests folkis.

I tot s’hi val, l’aficionat i el professional al mateix sac.
I així, com voleu que algú ens defensi?

. . . . i jo . . . . . . i els meus projectes, què? Casum tot.

M’aguanto. I aquest estiu a casa, una casa nova per cert. De lloguer eh? no us penseu. Però molt maca.
I si us plau, no em pregunteu més què tal les vacances, ni a on aniré de vacances, ni quan les començo.

Ja les he començat i les disfruto a casa. I com a molt, un cigaló de rom al bar de la cantonada.

Ep, i això no només és del sector folki, eh?