Xarop de canya (Una versió de la seva història. CODA)




I aquí deixo la meva versió de la història de Xarop de Canya, una visió molt personal. La meva vivència.

Podria escriure molt i molt més. De moment això.

En tots aquests anys hi ha un munt d’anècdotes per explicar i actuacions i relacions i coneixences i viatges. . . .

En molts casos he indicat l’any del fet que explico, en d’altres no. Be per que no ho recordo o perquè tampoc era rellevant.

Segur que m’he deixat el nom de persones que en un moment o altre de la meva etapa hi varen participar. Tampoc he volgut posar el cognom de cap dels companys que varem compartir aquesta vivència. Per intimitat.

En tot cas varen ser uns anys molt profitosos per a mi. Vaig aprendre molt, sobretot em va motivar a treballar i perfeccionar la meva tècnica amb la gralla i a perfeccionar la seva construcció i a buscar també la canya ideal. Encara la busco.

També vaig aprendre l’ofici de fer arranjaments i d’escriure per a la gralla.

I moltes més coses.

Lectors d’aquest bloc, que tingueu un bon dia de Nadal.







P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

Xarop de canya (Una versió de la seva història. Feina i més feina, i 9)



Doncs si, no ens podíem queixar de la feina que teníem, des de cercaviles amb totes les variants possibles: músics sols, amb animadors o amb xanquers, . . . espectacles d’escenari: Canya al ball, l’Home del sac i produccions especials, pregons, inauguracions, . . . . .

Molta música, molts arranjaments, assajos, vestuari, guions, . . . . .

De tota aquesta feina, però, el que més preocupava era la de tenir persones preparades per a cada espectacle i la seva disponibilitat de calendari: músics, xanquers, animadors, actors o diables.

Conèixer els gags, saber estar al carrer, saber-se moure a diferents espais, . . . elements imprescindibles per treballar en un grup d’animació de carrer.

La demanda ens va portar a haver de fer més d’un espectacle en un mateix dia, això volia dir que en un mateix dia i en una mateixa hora Xarop de Canya podia estar fent fins a tres cercaviles a diferents punts de la geografia.

Per tant, deixàvem de ser els mateixos de sempre per fer els espectacles de carrer o d’escenari.

També havíem de sumar que en alguns casos no tothom podia treballar amb nosaltres per altres motius professionals i de calendari i això volia dir treballar amb substituts.

Aquests dos motius, el fet de treballar amb substituts i de fer més d’un espectacle a l’hora i per tant deixant de ser els membres de sempre, va començar a crear conflictes interns, conflictes especialment dins els membres de producció.

A mi em va costar molt entendre aquest canvi, no ho vaig acceptar i això va ser, entre d’altres, el motiu de deixar la meva feina amb Xarop de Canya.

Va ser per Carnaval del 2003.






P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

Xarop de canya (Una versió de la seva història. Personatges. 8)


Mica en mica us he anat parlat d’aquelles persones que varen entrar a formar part de Xarop de Canya fora del que serien els músics que varem iniciar el camí.

Dels xanquers Joan i Cesc però que també, mica en mica, varen començar a formar part de la troupe de xanquers en Capi, en Roger, l’Andrés, en Robert, en Tico, en Genís, la Carme, . . . .
I també dels pirotècnics o diables, personatge iniciat per en Ramon, ens acompanyaven en Júlio, l’Alfons i molts dels diables de Montornès quan havíem de fer muntatges una mica especials tant de volum com de durada.

També es va crear un personatge, el Xarrupet, un capgròs creat en els tallers Sarandaca. En un principi totes les mides estaven fetes a partir del físic d’en Ramon però quan va ser el moment, ens varem adonar que no es podia compartir la funció de diable i la de Xarrupet. Ens varen ajudar a portar aquest capgròs la Sílvia (companya de l’Emili) la Sílvia (companya d’en Cesc ) en Júlio, la Regina (companya d’en Joan), . . . .

Pobre Xarrupet, era dur portar-lo, la visibilitat era molt limitada i fer un cercavila amb ell era tot un repte (i una tortura, dit pels que en algun moment ho varen patir) i més tenint en compte el cops i puntades de peus que li feien els nens i no tant nens durant un cercavila.

També hi va formar part un bon gruix de grallers, en Dani, en Roger, en Ruben, la Gemma, en Ricard, en Felip, . . . . .

I si parlem de l’escenari, ens varen acompanyar amb el saxo en David, en Pep, en Llibert, en Dani, l’Oriol, . . . i als teclats a part d’en Paton, també hi varen intervindre en Josep Mª i en Santi.

En l’apartat d’animació i a part d’en Pere (l’home del sac), també ens va acompanyar moltes vegades en Jordi i en Pipino.

Esclar que no s’ha d’oblidar tampoc a tota la gent que en alguna ocasió i de forma esporàdica va participar en el algun dels nostres espectacles ja sigui com a músic, animador o muntador. La colla de diables de Montornès sempre ens varen ajudar pel que fos.

Tot aquest guirigall d’espectacles i coordinació d’actors i músics requeria a persones que es responsabilitzessin dels apartats necessaris per dur a terme cada actuació: vestuari, transport, muntatge, música, personal, facturació, . . . .

Existia l’equip de producció que en tota l’època de Xarop va anar canviant segons les necessitats i l’implicació dels membres de la companyia.

En un principi érem els que érem quan van començar i al cap d’uns anys es va crear Produccions Xarop de Canya (Enric, Pep, Emili i Ramon) i aquest nucli de treball (de producció) al cap dels anys va canviar en Ramon per en David.

Seguiré

P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

Amor a mort

Una interpretació d'Amor a mort, aquesta vegada a través de

JOSEP PONS MARTI: dolçaina
DAVID ARROYO: dolçaina
ENRIQUE PEIDRO: piano
JORDI SEMPERE AZORIN: percussions

Gràcies Elisenda per enviar-me aquest vídeo.