Ball de gegants d’Alella

.


Avui, diada nacional, he anat a la trobada de gegants d'Alella especialment per sentir i veure el Ball de Gegants que se'm va encarregar ara fa tres anys.

Per diversos motius no vaig poder assistir a l'estrena d'aquest ball l'any 2009.

Avui si.

Sovint, moltes vegades, quan se'm fa un encàrrec d'una música per a un ball de gegants, la mateixa colla em comenta que el fet de tenir un ball propi, coreografia i música, serà un valor afegit per a la colla, un estimul, un objectiu per a treballar. I això ho trobo bé.

Ho valoro i molt, que sigui un repte per a la colla. Tant per als grallers i percussionistes com pels mateixos portadors de gegants, disseny de coreografia, assajos, . . . .

És bo que els col.lectius, en aquest cas de la nostra cultura popular, busquin incentius per anar millorant i fer créixer la mateixa colla.

I avui ha estat un clar exemple, els he felicitat, s'ho mereixen i molt. Feia tres anys de l'estrena, no ho sé, però puc pensar que és la tercera vegada que ho toquen en el seu poble, a Alella. Nervis per tocar a casa i nervis per fer-ho bé.

I els que remanem la gralla ja sabem que després de fer un cercavila, d'una hora aproximadament, les nostres facultats artístiques minven i si li hem de sumar que al final hem d'interpretar el nostre ball, doncs Déu ni dó.

M'ha agradat i molt, es veia molt treballat, les diferents veus, les diferents parts, la percussió, la intenció, . . . . . i parlo només de la part musical.

La coreografia molt i molt correcta, estava ben pensada, treballada i sobretot el que més m'ha agradat és que tant els balladors com els musics han entès la meva proposta de ball. El que volia representar amb la música. I ho han fet. I crec que el públic també ho ha entès.

Felicitats.

És un honor poder treballar amb colles de grallers que formen part de colles de geganters que treballen amb el respecte que es mereix la gralla, la percussió i els gegants. En definitiva amb el respecte que es mereix la nostra cultura.

Endavant.


P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.

Inici de curs




Quan era petit, quan era estudiant de primària i altres, els principis de curs m’agradaven. Llibres nous, llibretes noves, potser llàpissos i cartera nova. Folrar els llibres, posar el nom a les llibretes, organitzar la carpeta. I el primer dia de classe retrobar als companys del curs anterior, la sorpresa de s’hi hi haurà algun company nou a la teva classe, descobrir qui era el teu mestre d’aquest curs que començava. L’aula, la pissarra tot net i polit, com estaran distribuïdes les taules, amb qui seuré. Quanta estona tindrem de pati aquest curs. Si, si. Tot això era el més interessant per començar el curs. De les assignatures, doncs mira, farem el que podrem. Anar passant el dia i esperar que el mestre sigui benevolent amb tu. Que puguis entendre alguna cosa de cada assignatura i esperar que s’acabi la jornada escolar per començar la teva jornada. Classe de música, entrenament de baloncesto (així es deia quan jugava a basket) i cap de setmana amb els escoltes.

Mai vaig entendre perquè els meus mestres de primaria no eren riallers, simpàtics i agradables. Sembla ser que la culpa era nostra, la dels alumnes. Aquestes quaranta personetes (tots nois) amb calça curta i bata de ratlles, érem la seva malaltia. I esclar, els hi amargàvem la feina. Catxis.

Ara que sóc més gran, els principis de curs m’agraden. Preparar el material del curs, partitures, llibres, propostes, objectius, horaris, calendari i retrobar novament els alumnes del curs anterior i alguns de nous.

I nodrir-me de les ganes que tenen de començar el nou curs amb noves propostes, objectius, noves colles de grallers, noves formes de treballar els assajos de les seves colles, les novetats, treballar un nou repertori, . . . . .

I que jo pugui participar de les seves il•lusions.

Que jo els pugui acompanyar en el seu camí musical. Això és fantàstic.

Que tingueu un bon inici de curs.







P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.