Novament
torno a parlar de l’afinació de la gralla o millor dit, del problema de l’afinació
de la gralla.
Fa
uns dies un deixeble meu, em va parlar de que havia començat un nou alumne i
que l’afinació de la gralla (tudell i inxa) estava a 415 Hz (hertz). Aquest nou alumne formava part d’una classe col·lectiva
on la resta dels alumnes estaven a 440Hz, per tant un problema important d’afinació.
Resultat,
demanar al constructor de la gralla que li dispensés un tudell més curt i així
l’afinació pujaria.
El
cas és que l’alumne quan compra una gralla i no està assessorat per cap mestre,
compra la que li ofereix el botiguer sense saber en quina afinació està aquest
instrument.
Mica en
mica, s’està omplint el nostre país de gralles afinades amb el La a 440 Hz i
amb gralles afinades amb el La a 415hz. I molts sense saber-ho.
Això
no passa amb els altres instruments.
A
continuació us torno a publicar l’article que vaig escriure el mes de febrer de
l’any passat, per si algú no el va llegir.
Intueixo
que aquest article no passarà mai de moda.
Quan
vaig començar a tocar la gralla no tenia aquest problema. Ens afinàvem amb els
altres companys de gralla i cap problema.
Va
ser quan vaig començar a tocar amb altres instruments quan es va crear “el
problema” i encara dura.
Em
sap greu que en una trobada de grallers no es puguin tocar temes conjunts per
culpa d’aquest concepte, em sap greu també que persones que han estat tocant
amb una afinació tradicional no puguin tocar amb els seus amics que toquen el
piano, el violí, la guitarra, . . . . .
Quan
es parla de l’afinació 415, vol dir que la nota La de l’instrument i davant d’un afinador
electrònic, detecta una vibració d’una freqüència de 415 hertz.
Aquest
tipus d’afinació ens la trobem en molts instruments de música antiga. Fins i
tot les grans orquestres clàssiques i les grans veus operístiques es basaven amb
aquesta afinació per treballar.
Al
cap del temps i induïts per les modes, aquesta afinació ha anat pujant fins
arribar als 440 hertz. Actualment tots els instruments estan afinats i es
fabriquen, amb aquesta afinació. Qüestió de modes.
Els
acordions, les guitarres, les flautes, els violins, la viola de roda, el sac, .
. . . . . treballen amb aquesta afinació moderna. Fins i tot alguns
constructors de gralla.
Dins
l’ensenyament de la gralla hi ha dues línies, els que treballem amb l’afinació
moderna (440) i els que treballen amb l’afinació tradicional (415).
Dins
l’ensenyament clàssic de qualsevol instrument es treballa amb l’afinació
moderna (440): violins, violes, pianos, clarinets, trompetes, guitarres, . . .
.
Un
cop acabada la carrera o inclús sense haver-la acabat, si vols especialitzar-te
en música antiga treballaràs amb l’afinació antiga la del La 415 hertz.
Si
ets violinista i vols tocar la música del barroc o del renaixement tal com es tocava al segle XVII,
tindràs que treballar amb aquesta afinació i fins i tot treballaràs amb
instruments, cordes i arquets construïts per a aquesta pràctica.
Amb
la gralla no passa aquest fet. Estàs estudiant la gralla dins una línia que
desconeixes (quan comencem a estudiar no sabem el que és el correcte o no, per
això som estudiants) i quan vols tocar amb un piano, patam. No pots, perquè l’afinació
no és l’adequada.
Sempre
he dit que estaria bé que la gralla s’estudiés com la resta d’instruments, amb
l’afinació moderna, la de 440 hertz.
Quan
vulguis estudiar música antiga o interpretar la música tradicional tal com ho
feien els nostres avantpassats, doncs cap problema hi ha constructors que fan
gralles amb aquesta afinació antiga. Però d’entrada, no et trobaràs amb el
problema per tocar amb altres instruments afinats a la freqüència moderna, la del La 440.
No
tots els estudiants de gralla dedicaran els seus estudis per treballar ambdues
afinacions. Crec que el correcte seria treballar amb l’afinació moderna i com a
especialitat, dedicar-se a la música antiga. Tal com ho fan la resta d’instruments.
