Moltes coses per dir i poc temps per escriure.
Des de l’últim article que vaig escriure m’ha passat pel cap moltes coses per explicar i cada dia em deia, demà ho escriuré al bloc i aquest demà no arribava. Però avui si, avui m’hi poso.
I no és que no escrigui, he escrit molt i molt però no aquí si no a alguns fòrums i escrits que també ocupen temps.
Fa dies, està corrent pels enllaços de caire tradicional i concretament vinculada al món geganter un vídeo que és el que us presento.
Aquest vídeo va ser un exemple, una imatge per il•lustrar un dels molts comentaris que hi ha hagut aquests dies sobre el perquè els espònsors i la tele no feien cas ni dels cercaviles, ni de les trobades de gegants.
Un dels meus comentaris era que fins que no es dignifiqués la música, el ball, el vestuari dels geganters, la posada en escena dels cercaviles, . . . . no té cap interès per a ningú veure el que hi ha normalment en una trobada de gegants.
Que una colla d’amics surtin els diumenges de costellada portant uns gegants i passejant-los de qualsevol manera pel mig d’un poble, no crec que interessi a ningú. I molt menys a la tele (la nostra)
Aquest vídeo que us presento és un clar exemple del que no vull que es digui que forma part de la meva cultura. No, no ho és.
La tradició és allò que hom transmet de generació en generació.
I crec, que hi ha molt i molt que s’ha perdut pel camí.
Parem ja d’una vegada amb el mal ús que se’n fa del fet geganter.
Si us plau.
Em sap greu que la música que se sent, hagi estat escrita per mi i l’utilitzin per acompanyar això.
(un és la continuació de l'altre)
