Algunes consideracions sobre la canya altrament dita, inxa.



A continuació us escric alguns apunts que vaig prendre durant les jornades relacionades amb la canya i les seves aplicacions (instruments entre d’altres) que es va realitzar a la Puebla de Híjar (Terol) l’any 2007.

Són apunts del taller que va realitzar el constructor de canyes per a dolçaina castellana Pablo Zamarrón. Constructor de Segovia que molts de vosaltres coneixereu a través del seu treball, són les canyes amb fil blanc.

Anem-hi:


El que busquem en una canya

• Que tingui una resistència suficient:

Ni molta ni poca, la necessària per tocar còmodament. Massa suau o massa dura pot cansar.

• Que tingui bona resposta:

Tant en els nivells suaus com en els forts i en tots els registres.

• Igualtat de sons. Estable. Segura:

Mantenint l’afinació amb qualsevol dinàmica.

• Qualitat de so:

Aquí intervé el gust de cadascú, el sentit musical, el tipus de so del país, forma de tocar o treure el so, picant, lligant, . . .

• Que duri




Modificacions en una canya



• No traumàtiques
Actuar sobre el filferro superior:

Obrir amb alicates o dits: obrint, baixa l’afinació
Tancar amb els dits índex i polze: tancant, puja


Treure el tudell o la canya posant-li un suplement, per exemple: teflon



• Traumàtiques


Sempre amb la canya humida i amb molta cura. Les modificacions es faran molt a poc a poc i comprovant cada vegada el resultat. Cal tenir en compte que és possible que al millorar un paràmetre, modifiquem també un altre. Si ho fem amb la navalla, cal que estigui ben esmolada.


- Canya massa feble i suau. Aguts baixos

Tallar la punta de la canya, una petita quantitat, amb molta cura i d’un sol tall, amb tisores. Comprovar afinació i resposta cada vegada que es talli. És preferible fer-ho vàries vegades que no massa d’un cop.


- Canya sorda, li costa vibrar

Rebaixar la punta (uns mil•límetres). Amb paper de vidre o navalla.


- Canya difícil de tocar. Aguts difícils de mantenir. El registre greu ronca. Massa forta i aspra.

Rebaixar del taló a la punta. Provar “V” amb paper de vidre sobre una superfície corba. “W” amb navalla.


- Dura en els greus i alta en l’afinació

Si després de rebaixar els costats continua dura en els greus, rascar una mica el taló amb molta cura (no és aconsellable, l’estabilitat pot minvar, debilita la canya)






I seguirem