I seguint amb la música sense fronteres, segur que molts de vosaltres en alguna ocasió heu cantat una tonada típica de les festes de San Fermín a Pamplona, aquella que diu . . . . uno de enero, dos de febrero, . . . . . i tots convençuts que és una cançó pròpia d’aquelles contrades, doncs la sorpresa me la vaig emportar fa temps quan vaig descubrir que era una Farandola tradicional occitana i que allà, més a munt dels pirineus la toquen i la ballen com sempre han fet.
I si ens situem als anys 80 a Polònia, recordarem que un sindicat anomenat Solidarnosc i liderat per Lech Walesa feia trontollar el sistema soviètic. Doncs bé, el fil musical de la revolta i el que es va convertir amb l’himne de Solidarnosc va ser l’Estaca. Si, si, la d’en Llach. Segur que si anem a Polònia i ens posem a cantar l’Estaca ens diran que és originària d’allà. No passa res, tot queda entre polacs.
I per acabar, us explicaré un fet que em toca molt de prop. Durant la petita estada que vaig fer al Piamonte vaig ensenyar a sonadors de piffero i acordió el pasdoble de Sant Joan i el Gener i Febrer. Al pasdoble de Sant Joan li diuen Sant Giovanni i al Gener-Febrer, La Catalana. Això si, interpretat a la seva manera.
Ja hi som, d’aquí uns anys estudiosos folkloristes parlaran d’un famós tema tradicional italià anomenat La Catalana, pròpia del Piamonte.
I és que la música no té fronteres.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
