• Definició “enciclopèdia.cat”:
Instrument aeròfon de llengüeta doble, de caràcter rústic, constituït per un tub de fusta d'uns 27 cm de longitud.
La seva sonoritat és estrident i poc clara. És utilitzada per a acompanyar la formació dels castells humans i en les formacions instrumentals pastorívoles de les comarques prepirinenques i pirinenques.
• Definició “diccionari.cat”:
Instrument musical de vent, de caràcter rústic, constituït per un tub de fusta. Instrument similar a la gralla de la família de les xeremies
Uf! És evident que es podria definir més clarament el què és una gralla. Podríem ampliar la definició.
Sigui la definició que sigui, els que acostumeu a llegir aquest bloc sabeu el que és una gralla.
El meu dubte és quan a aquesta gralla hi comencem a afegir elements que faciliten l’execució de notes modernes. O sigui, les claus.
De sempre he tocat la gralla seca, la que que no té claus. En alguna ocasió he tocat gralles de claus, gralles dolces amb les claus per fer el Fa i el Mi greu, també amb una clau per fer el Sib, també amb claus per octavar i fins i tot de les anomenades gralles cromàtiques. Deixant de banda a la gralla baixa.
I a tot això li diem gralla. A tot això li hem de dir gralla? Realment aquestes gralles carregades de claus són gralles? El so és el mateix?.
Si ha Catalunya tenim el tible i la tenora, perquè insistim amb crear nous instruments sota el paraigua de la gralla per poder fer notes no tradicionals?
Sona el mateix una gralla seca i una gralla cromàtica?
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
