Les possibilitats de la gralla

Del programa televisiu Nydia


A l'ESMUC, el professor Daniel Carbonell ha impulsat uns estudis de gralla per aprofundir la versatilitat d'aquest instrument. Hem assistit a un concert-demostració en què la gralla es posa a prova en el terreny del jazz, la música de cambra, la música antiga o els ritmes balcànics.

http://www.tv3.cat/videos/2892810

Sobre la Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Se n’ha escrit molt i molt sobre el tema de la SGAE i des d’aquí, des d’un bloc on es parla normalment de la gralla i el seu món també vull dir la meva, encara que també la meva opinió ha estat palesa en d’altres blocs.

Sembla ser que la SGAE és últimament, la bèstia negra, el monstre recaptador, el que s’embutxaca diners a tort i a dret. Jo, com a autor, agraeixo que existeixi una entitat que defensi els drets dels autors. Amb els seus defectes i les seves virtuts. Però que existeixi.

Em molesta molt que cada vegada que es parla de la SGAE de rebot, en sortim perjudicats i/o criticats els autors tant de música com de teatre com de literatura.

I em molesta encara més que el públic en general sàpiga ara, de l’existència d’aquesta entitat a través de la bateria de noticies que critiquen la seva feina.

Em permet-ho fer una comparança amb el que hem viscut sobre el tema de la TDT i la SGAE.

Com és que ningú, llevat d’algun cas aïllat: públic en general, mitjans de comunicació i demés, no ens hem queixat d’aquest abús de poder comercial que hem viscut sobre la TDT?

De cop, ens han obligat a canviar a tots els ciudatans d’aquest Estat un element gairebé imprescindible en moltes cases, l’aparell de televisor. Ens han obligat a canviar l’antena receptora, ens han obligat a comprar descodificadors, . . . i ningú s’ha queixat.

Aquest fet ha afectat a tot tipus de persones: joves, grans, aturats, jubilats i amb tota mena de poder adquisitiu: rics i pobres.

És molt i molt diner pagat de la butxaca de cadascú i no ha passat res. Ah! i tot això en plena crisi. Sospitós, oi?

Qui en surt beneficiat d’aquest abús comercial? Les empreses emparades pel govern.

Qui en surt beneficiat de les recaptacions de la SGAE? L’autor, el músic, l’actor, l’escriptor, el guionista, . . . . en definitiva persones sense cap poder governamental que ni tan sols sortim a les estadístiques dels aturats. No existim.

El Shehnai o Shenai

Fa uns anys, la bona amiga Marta, tornant de Índia, em va portar un fantàstic regal, un Shenai. Instrument de doble canya i de tub cònic, diguem-ne parent de la gralla?

Acompanyava a aquest regal un CD de Bismillah Khan, mestre dels mestres d’aquest instrument, està considerat la persona més representativa i entesa d’aquest instrument. Fins i tot té el títol de Bharat Ratna, el que seria aquí a Catalunya la Creu de Sant Jordi però allà a Índia, que són més habitants que aquí.

Podem passar moltes hores trobant semblances o diferències entre aquests dos instruments shenai i gralla. Podrem parlar que si l’afinació, que si la canya, que si els forats, que si el so, . . .

Tant se val, la diferència està amb la persona que el toca, el que transmet. Diguem-ne espiritualitat?

Mireu i escolteu aquest vídeo. Dura 8 minuts. Relaxeu-vos, gaudiu, no tingueu pressa per escoltar-lo.

Gralla versus saxo

Dissabte passat, és a dir l’últim dissabte del mes de març o dit d’una altra manera el dia 27 de març, es va celebrar l’última activitat programada del curs a La Casa Folc de Granollers.

Alguns de vosaltres ja ho sabeu, però en qualsevol cas explicar que durant aquest curs l’últim dissabte de mes s’ha programat una activitat a La Casa Folc.

La professora d’acordió Flavie Louesdon, el constructor de gralles Josep Bonamusa, el músic italià Marco Domenichetti, el luthier Ramon Elias, el curs d’informàtica musical a càrrec del músic Joan Gomis. Són les activitats que s’han realitzat.

Però esclar, no podia faltar un concert a càrrec dels dos impulsors de les activitats de La Casa Folc, en Roger Cucurella i jo mateix, l’Enric Montsant.

Doncs si, l’últim dissabte del mes de març varem fer un concert on les arts de cadascú es varen fer públiques. Temes tocats amb saxo tenor i gralla, saxo alt i tarota, clarinet i tarota, . . . . . en fi, totes les combinacions possibles entre dos timbres: el modern amb canya senzilla i l’antic amb doble canya.

En alguns casos, acompanyats amb bases rítmiques programades a càrrec d’en Roger.

Tot plegat, un concert agradable tant pel públic assistent com per a nosaltres mateixos.

Qui diu que la gralla no pot tocar l’infinitament conegut Gener amb un acompanyament Funk o que el saxo no pot tocar música del Renaixement?

Doncs tot això i més, va sonar dissabte passat.

Per a tots els que s’ho varen perdre, estem editant el vídeo que es va fer.

Us tindré informats.

La souna

Us presento dos vídeos sobre un instrument de la família de la gralla, la Souna.

Ens ve de Xina i pot arribar a fer el que podeu escoltar en aquestes imatges.

Entre d’altres coses cal destacar el fet que un instrument de doble canya semblant a la gralla, estigui tocant envoltat d’altres instruments tradicionals de Xina.

Seria com el que va ser fa uns quantsas anys l’Orquestra Simfònica de la Canya aquí a Catalunya, que ja us en he parlat parlat, però amb la diferència que l’instrument solista és la Souna (la gralla xinesa)

L’eròtica de la gralla

Quantes vegades acabem de dir una frase relacionada amb un fet musical, instrumental i . . . . . patam, la nostra ment en qüestió de segons a fet una traducció ràpida, precisa i concisa per traslladar aquesta frase o paraula a un món que no té res a veure al musical.

Aquí teniu una petita relació de frases que ens podem trobar sovint dins el llenguatge graller.

Probablement es pot aplicar a d’altres instruments de vent, però en tot cas les he sentit o dit jo mateix treballant amb la gralla.

El sentit de les frases pot canviar si el que ho diu és de sexe masculí o femení.

També us haig de dir que moltes vegades una frase d’aquestes s’ha dit sense que hi hagi cap reacció i el traductor simultani de pensaments malpensats no ha funcionat. Com també en moltes ocasions, ha provocat un veritable allau de rialles.

Aquí en teniu unes quantes:

estàs alta
l’has de mullar una mica
no lligues
millor picar-la abans de lligar
posa-te-la més endins
que no se’t bellugui
mossega’t els llavis
em fan mal els llavis
tinc els llavis tallats
la teva és més llarga
- vols que te la toqui?
treu-la una miqueta
no la mosseguis
la llengua ha d'anar més ràpid


. . . . . . . . i la llista pot continuar si voleu, colla de malpensats i malpensades.



El dibuix és d'en Pep Domingo

.

El nostre repertori

Aquests dies, amb els companys de La Banda d’en Vinaixa hem estat treballant amb un nou repertori, un repertori de danses tradicionals catalanes.

Abans no es va definir el repertori ens varem dedicar a buscar danses per tota la geografia catalana. Les anàvem més o menys classificant per gèneres, estils, que si eren de rotllana o de parella, balls de bastons, de cascavells, ritmes ternaris, binaris, si encara es ballaven o no, . . . . . i mentre s’anava definint cada cop més el repertori també s’anava buscant informació més detallada de la dansa: on es ballava, el perquè, els seus orígens i . . . . . caram, els seus orígens.

De sempre s’ha dit que Catalunya és una terra de pas i que sempre ens hem quedat amb tot allò que ens ha agradat. I tant.

Fixeu-vos amb dos detalls de danses molt conegudes i molt tradicionals de casa nostra:

- La Bolangera, resulta que durant el segle XVIII hi va haver una immigració d’occitans cap a Catalunya i ens varen portar una dansa que ells li deien La Boulangère (la fornera).

- Una altra, La Contradansa és en realitat un estil de ball d’origen anglès, country-dance (segles XVII-XVIII).

I és cert, en el nostre repertori tradicional de danses i tonades diverses està ple d’influències foranies.

Però el que em crida més l’atenció és que tots els que ens dediquem a fer música de l’anomenada folc, incloem al repertori actual, danses i tonades de fora sense haver passat encara, pel sedàs de la tradició.

És normal escoltar a un grup de música folc i sentir temes dels Balcans, del País Basc, d’Occitània, Itàlia, Grècia, Bulgària o veure com s’organitzen tallers i cursos de danses gregues i txeques. I sobretot, que no falti al repertori de ball un Cercle Circassià (dansa d’origen anglès) o la Polca d’ours (dansa occitana).

Com és que ens atrau tant el de fora i potenciem tant poc el de casa?
Bé, de fora . . . fora . . . . en tot cas, s’hauria de especificar quin és el nostre “fora”.

Fa temps, a un bon amic italià, li vaig proposar de que s’organitzés a la seva ciutat un curs de dansa catalana. I mirant-me amb cara de sorpresa em va contestar: - i a qui li pot interessar un curs de dansa catalana a Itàlia?

Vosaltres que llegiu aquest article us podeu fer aquesta pregunta:
quantes danses catalanes sé ballar?

Impressionant, oi?