La capsa per guardar les canyes amb el tudell
Fil de cotó lligat a un fil de coure per poder passar-ho per dins la canya
La neteja de la canya 2
La capsa per guardar les canyes amb el tudell
Fil de cotó lligat a un fil de coure per poder passar-ho per dins la canya
La neteja de la canya
Sovint em trobo amb sonadors de gralla que porten temps fent sonar aquest instrument i em sorprèn la poca cura que tenen de la canya o inxa.
Als meus alumnes des de la primera classe que fan amb mi, ja els parlo de la importància del manteniment i neteja de la canya.
Entenc que la gralla i el tudell estan en condicions quan ho compres, però la canya és l’eina principal per poder tenir un bon resultat sonor, que no ens cansi, que puguis fer tot el que li demanes, que et pugui fer les notes agudes amb comoditat, que puguis apianar, . . . . . .
I tot això només es pot fer si tens una bona canya i la cuides. Si no, malament.
Recordo fa molts anys estava en una gravació en el que hi participàvem diferents músics, un d’ells havia de fer un passatge solista arribant a la nota La i Si agudes i no hi havia manera. Ho va estar provant moltíssimes vegades i tots esperant que arribés el moment exitós. Amb delicadesa, li vaig demanar si me la deixava un moment i li vaig passar el fil, la canya estava plena de . . . . . Finalment es va poder acabar de gravar aquell passatge. La meva orella no em fallava, la canya estava bruta.
No costa res passar el fil cada vegada que fem servir la canya.
No val aquella escusa, que només és escusa, que diu:
- jo ja la netejo de tant en tant, la passo per sota l’aixeta d’aigua.
Això només serveix per que la canya quedi empapada d’aigua i la seva durada sigui inferir al normal.
També he sentit dir :
- jo ja passo una ploma de colom, gallina, paó, . . . .
No he vist mai ningú que ho faci servir.
O també allò de posar-la en remull en una proporció d’aigua i aigua oxigenada.
Tampoc serveix.
La meva experiència em diu que si cada vegada que faig servir la canya li passo el fil per netejar, tens una canya que està sempre en condicions.
I un altre aspecte important és el transport de la canya. En una capsa i ben protegida.
Els barrilets que porten les fundes de cuir són un perill i no diguem aquells que guarden la canya i el tudell dins el tub de la gralla. Quan veig això se’m retorça l’estómac.
En fi, seguiré
Als meus alumnes des de la primera classe que fan amb mi, ja els parlo de la importància del manteniment i neteja de la canya.
Entenc que la gralla i el tudell estan en condicions quan ho compres, però la canya és l’eina principal per poder tenir un bon resultat sonor, que no ens cansi, que puguis fer tot el que li demanes, que et pugui fer les notes agudes amb comoditat, que puguis apianar, . . . . . .
I tot això només es pot fer si tens una bona canya i la cuides. Si no, malament.
Recordo fa molts anys estava en una gravació en el que hi participàvem diferents músics, un d’ells havia de fer un passatge solista arribant a la nota La i Si agudes i no hi havia manera. Ho va estar provant moltíssimes vegades i tots esperant que arribés el moment exitós. Amb delicadesa, li vaig demanar si me la deixava un moment i li vaig passar el fil, la canya estava plena de . . . . . Finalment es va poder acabar de gravar aquell passatge. La meva orella no em fallava, la canya estava bruta.
No costa res passar el fil cada vegada que fem servir la canya.
No val aquella escusa, que només és escusa, que diu:
- jo ja la netejo de tant en tant, la passo per sota l’aixeta d’aigua.
Això només serveix per que la canya quedi empapada d’aigua i la seva durada sigui inferir al normal.
També he sentit dir :
- jo ja passo una ploma de colom, gallina, paó, . . . .
No he vist mai ningú que ho faci servir.
O també allò de posar-la en remull en una proporció d’aigua i aigua oxigenada.
Tampoc serveix.
La meva experiència em diu que si cada vegada que faig servir la canya li passo el fil per netejar, tens una canya que està sempre en condicions.
I un altre aspecte important és el transport de la canya. En una capsa i ben protegida.
Els barrilets que porten les fundes de cuir són un perill i no diguem aquells que guarden la canya i el tudell dins el tub de la gralla. Quan veig això se’m retorça l’estómac.
En fi, seguiré
No anem bé (o si)
Moltes coses per dir i poc temps per escriure.
Des de l’últim article que vaig escriure m’ha passat pel cap moltes coses per explicar i cada dia em deia, demà ho escriuré al bloc i aquest demà no arribava. Però avui si, avui m’hi poso.
I no és que no escrigui, he escrit molt i molt però no aquí si no a alguns fòrums i escrits que també ocupen temps.
Fa dies, està corrent pels enllaços de caire tradicional i concretament vinculada al món geganter un vídeo que és el que us presento.
Aquest vídeo va ser un exemple, una imatge per il•lustrar un dels molts comentaris que hi ha hagut aquests dies sobre el perquè els espònsors i la tele no feien cas ni dels cercaviles, ni de les trobades de gegants.
Un dels meus comentaris era que fins que no es dignifiqués la música, el ball, el vestuari dels geganters, la posada en escena dels cercaviles, . . . . no té cap interès per a ningú veure el que hi ha normalment en una trobada de gegants.
Que una colla d’amics surtin els diumenges de costellada portant uns gegants i passejant-los de qualsevol manera pel mig d’un poble, no crec que interessi a ningú. I molt menys a la tele (la nostra)
Aquest vídeo que us presento és un clar exemple del que no vull que es digui que forma part de la meva cultura. No, no ho és.
La tradició és allò que hom transmet de generació en generació.
I crec, que hi ha molt i molt que s’ha perdut pel camí.
Parem ja d’una vegada amb el mal ús que se’n fa del fet geganter.
Si us plau.
Em sap greu que la música que se sent, hagi estat escrita per mi i l’utilitzin per acompanyar això.
(un és la continuació de l'altre)
Des de l’últim article que vaig escriure m’ha passat pel cap moltes coses per explicar i cada dia em deia, demà ho escriuré al bloc i aquest demà no arribava. Però avui si, avui m’hi poso.
I no és que no escrigui, he escrit molt i molt però no aquí si no a alguns fòrums i escrits que també ocupen temps.
Fa dies, està corrent pels enllaços de caire tradicional i concretament vinculada al món geganter un vídeo que és el que us presento.
Aquest vídeo va ser un exemple, una imatge per il•lustrar un dels molts comentaris que hi ha hagut aquests dies sobre el perquè els espònsors i la tele no feien cas ni dels cercaviles, ni de les trobades de gegants.
Un dels meus comentaris era que fins que no es dignifiqués la música, el ball, el vestuari dels geganters, la posada en escena dels cercaviles, . . . . no té cap interès per a ningú veure el que hi ha normalment en una trobada de gegants.
Que una colla d’amics surtin els diumenges de costellada portant uns gegants i passejant-los de qualsevol manera pel mig d’un poble, no crec que interessi a ningú. I molt menys a la tele (la nostra)
Aquest vídeo que us presento és un clar exemple del que no vull que es digui que forma part de la meva cultura. No, no ho és.
La tradició és allò que hom transmet de generació en generació.
I crec, que hi ha molt i molt que s’ha perdut pel camí.
Parem ja d’una vegada amb el mal ús que se’n fa del fet geganter.
Si us plau.
Em sap greu que la música que se sent, hagi estat escrita per mi i l’utilitzin per acompanyar això.
(un és la continuació de l'altre)
20 anys de Tradicionàrius
El periodista, músic, responsable i creador del grup d’animació infantil de referència Ara va de bo i responsable també de molts i molts altres projectes musicals, Jordi Roura, va entrevistar durant els mesos d’abril a desembre del 2008 a 23 musics vinculats d’alguna manera al Tradicionàrius.
El motiu, el Tradicionàrius feia 20 anys!!!!
Aquestes entrevistes es van emetre a través de les ones de Ràdio 4-RNE Catalunya, emissora on en Jordi Roura hi fa un programa setmanal.
El 15 de gener del 1988 es va fer el primer concert del festival Tradicionàrius. Aquest concert es va fer al bar del que s’anomenava aleshores, Centre Cívic l’Artesà de Gràcia.
Aquí teniu l’entrevista que se’m va fer a mi.
Si us ve de gust escoltar-la doncs endavant.
Si us ve de gust escoltar la resta d’entrevistes podeu anar al bloc
http://tradicionarius20anys.blogspot.com/2009_07_01_archive.html
Val la pena, forma part de la nostra història de la música folc i tradicional.
Atenció, les peces musicals en aquest arxiu, estan tallades. No les podem escoltar senceres.
. . . . . i no va de gralla
Doncs no, no va de gralla.
Per primera vegada des que vaig iniciar aquest bloc no parlaré de gralles ni del seu entorn.
Simplement tinc ganes de compartir aquest vídeo que fa temps que el guardo i que possiblement molts de vosaltres ja el coneixeu.
Tinc ganes que qui no el conegui el pugui disfrutar, per que això és un vídeo per disfrutar.
Aquests dies només sento a dir que si les vacances ja s’han acabat, que si ja hi tornem, que si la depre post-vacacional, que només falta un dia per arribar al cap de setmana, . . . . .
Ostres, ostres i més ostres estem molt malament, només esperem una altra situació de la nostra vida per estar més bé.
En fi que us convido a mirar i escoltar aquest vídeo. No cal pensar. Només escoltar i mirar.
Doncs apa selecciona i enganxa
http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap080722.html
__
Per primera vegada des que vaig iniciar aquest bloc no parlaré de gralles ni del seu entorn.
Simplement tinc ganes de compartir aquest vídeo que fa temps que el guardo i que possiblement molts de vosaltres ja el coneixeu.
Tinc ganes que qui no el conegui el pugui disfrutar, per que això és un vídeo per disfrutar.
Aquests dies només sento a dir que si les vacances ja s’han acabat, que si ja hi tornem, que si la depre post-vacacional, que només falta un dia per arribar al cap de setmana, . . . . .
Ostres, ostres i més ostres estem molt malament, només esperem una altra situació de la nostra vida per estar més bé.
En fi que us convido a mirar i escoltar aquest vídeo. No cal pensar. Només escoltar i mirar.
Doncs apa selecciona i enganxa
http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap080722.html
__
Festa Major de Granollers
Segurament que molts de vosaltres heu sentit a parlar de la Festa Major de Granollers, coneguda també amb el nom de la Festa dels Blaus i dels Blancs. Una forma molt sana de sentir-se identificat amb una colla i treballar per que la festa major sigui això, una Festa Major i deixar de banda el pressupost aportat per l’Ajuntament.
Doncs bé, després de vint-i-set anys vivint fora de Granollers, però amb el cor i les arrels clavats en aquest municipi, he tingut la sort de poder-hi participar des del moll de l’ós.
Vaig tenir la sort de que un grup de la colla de Blaus creat especialment per a l’ocasió i anomenat Blaus Street Music Band altrament dit BSMB, em convidessin a tocar amb ells.
Amb la tarota, això si.
A vegades deu gralles, tres tarotes i quatre percussionistes, a vegades quatre gralles, dues tarotes i un percussionista, a vegades . . . . . . . . tant se val. Era festa i a la festa tot s’hi val.
A tot aquest estol de músics els acompanyava una fantàstica troupe d’animadores i animadors. Fantàstics.
Ganes d’animar la festa, ganes de passar-ho bé, ganes de fer participar al públic, ganes . . . . . .
He tingut la sort de retrobar-me amb antics alumnes, amb antics companys de feina. He tingut la sort de participar amb una forma de treballar diferent de la que estic acostumat. He tingut la sort de que m’han fet trobar-m’hi a gust.
Una festa major com mai.
I aquests han estat els músics que han creat aquests moments màgics: Coral, Eli, Etor, Alba, Julio, Joan P., Gemma, Xavi, Pere, Etor, Laura, Cristina, Bàrbara, Marina, Joan F., Bernat, Pelusa. (me’n deixo algun?)
Motivacions
.
Dissabte passat vaig anar a escoltar l’actuació que feien els grallers de la colla gegantera de Badalona, en motiu de la cloenda dels actes que s’han anat celebrat al llarg dels darrers tres anys per celebrar el 150è aniversari dels seus dos gegants més emblemàtics l’Anastasi i la Maria. La colla de grallers va preparar un ball per dedicar-ho a la seva pròpia colla i als badalonins en general.
Perfecte.
Aquesta colla està formada per set gralles i un percussionista. I dins aquests grallers hi ha qui toca a més a més de la gralla: la tarota, el sac, el flabiol, la flauta travessera i el saxo.
Per l’ocasió varen convidar també a dos joves acordionistes de diatònic.
Tot plegat per oferir un repertori de temes que sovint se senten a les trobades de gegants, però que aquesta vegada els havien polit, ordenat i organitzat prou bé per poder-los oferir al públic.
Pasdoble de Montmeló, el gegant tocat de l’ala, la relliscada, el rogle, el Nyitus, els 7 salts, van ser alguns dels temes que ens varen oferir.
Em sembla una idea fantàstica. Segur que moltes colles de grallers tenen en el seu repertori temes ballables però que mai els han tocat fora del propi acompanyament de gegants.
I aquesta pot ser una motivació molt gran per polir encara més el repertori de cadascú. Ja sabem que no és el mateix tocar en un cercavila que tocar asseguts davant d’un públic que està més pendent de la nostra música. I això pot ser un bon treball per netejar tot allò que se’ns escapa durant un cercavila.
Triar el repertori (del que ja tenim) les peces que són de parella o de danses col.lectives, la durada de cada tema (no és el mateix un cercavila que un ball), les veus, els principis i els finals, . . . . . .
Ep i tot això fet amb els mateixos membres de la colla.
En fi una fórmula totalment recomanable.
Felicitats a la colla de grallers de Badalona per aquest treball.
Dissabte passat vaig anar a escoltar l’actuació que feien els grallers de la colla gegantera de Badalona, en motiu de la cloenda dels actes que s’han anat celebrat al llarg dels darrers tres anys per celebrar el 150è aniversari dels seus dos gegants més emblemàtics l’Anastasi i la Maria. La colla de grallers va preparar un ball per dedicar-ho a la seva pròpia colla i als badalonins en general.
Perfecte.
Aquesta colla està formada per set gralles i un percussionista. I dins aquests grallers hi ha qui toca a més a més de la gralla: la tarota, el sac, el flabiol, la flauta travessera i el saxo.
Per l’ocasió varen convidar també a dos joves acordionistes de diatònic.
Tot plegat per oferir un repertori de temes que sovint se senten a les trobades de gegants, però que aquesta vegada els havien polit, ordenat i organitzat prou bé per poder-los oferir al públic.
Pasdoble de Montmeló, el gegant tocat de l’ala, la relliscada, el rogle, el Nyitus, els 7 salts, van ser alguns dels temes que ens varen oferir.
Em sembla una idea fantàstica. Segur que moltes colles de grallers tenen en el seu repertori temes ballables però que mai els han tocat fora del propi acompanyament de gegants.
I aquesta pot ser una motivació molt gran per polir encara més el repertori de cadascú. Ja sabem que no és el mateix tocar en un cercavila que tocar asseguts davant d’un públic que està més pendent de la nostra música. I això pot ser un bon treball per netejar tot allò que se’ns escapa durant un cercavila.
Triar el repertori (del que ja tenim) les peces que són de parella o de danses col.lectives, la durada de cada tema (no és el mateix un cercavila que un ball), les veus, els principis i els finals, . . . . . .
Ep i tot això fet amb els mateixos membres de la colla.
En fi una fórmula totalment recomanable.
Felicitats a la colla de grallers de Badalona per aquest treball.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)