Tot i que sempre parlo de gralles, deixeu-me que parli també de la percussió.
Una bona colla de grallers ha d’estar acompanyada per un bon percussionista. Que conegui el repertori, que sàpiga els ritmes bàsics dels nostres balls: pasdoble, marxa, vals, polca, jota, . . . . que tingui el tempo dominat, que mani les dinàmiques.
Ja pots estar tocant un pasdoble, que si el percussionista està tocant ves a saber el què, no et servirà de res tots els esforços que fas per fer que els balladors ballin el que intentes interpretar.
El paper del percussionista és fonamental.
Fa temps que al nostre país ha aterrat una moda anomenada batucada. Intenta imitar els ritmes brasilers. Són formacions molt nombroses de vint o trenta elements, fan servir bastant varietat d’instruments tradicionals de Brasil.
I, està molt bé.
El problema està quan te’ls trobes en una trobada de gegants. Què hi fan allà?
Com es pot fer ballar un gegant a un ritme de percussions soles? I les gralles que hi ha a la trobada en qüestió? Potser que pleguin, doncs no se les sent.
Per què en aquestes “batucades” no es fan servir instruments de percussió del nostre país? Que no ens agrada? Que no en volem saber res de la nostra cultura? De la nostra tradició? De les nostres arrels? O és que no en sabem?
Històricament i tradicionalment, al nostre país han existit grups nombrosos de percussió. Les colles de diables n’és un clar exemple. Tenen els seus ritmes i tenen els seus instruments.
Avui m’ha vingut a parar aquest vídeo del Grup Estable de Percussió de l'Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat.
És un bon exemple del que es pot fer amb els nostres instruments de percussió.
