De segur que molts de vosaltres n’heu sentit a parlar d’aquesta peça i segurament molts de vosaltres també la toqueu. Segur que ha format part del vostre repertori quan vareu començar a aprendre a tocar la gralla.
No sé exactament quan va ser però era al principi de quan vaig començar a tocar la gralla. El 85, el 86, . . .?
Aquell any en Ramon Boixader, jo i les respectives parelles varem anar a passar el cap d’any a Sant Joan de l’Erm a l’Alt Urgell, entre d’altres coses per fer esquí de fons. I esclar ens varem endur les gralles.
Crec que era un dels responsable del refugi que tocava l’acordió diatònic. Em sembla que era la primera vegada que en veia un de tant a prop. El cas és que entre moltes melodies que va tocar una ens va cridar especialment l’atenció per que la varem trobar fàcil per nosaltres i ens hi varem afegir.
Suposo que deuria sonar fatal, però allà estàvem.
Quan vaig tornar cap a casa i per que no s’em oblides, vaig escriure de seguida aquella melodia que ens va ensenyar aquell acordionista a Sant Joan de l’Erm.
I esclar, com es deia? Ni en Ramon ni jo ho sabíem.
Era un ritme de marxa o de pasdoble, oi? I la varem aprendre a Sant Joan de l’Erm, oi? Doncs El pasdoble de Sant Joan.
Ves a saber on és la veritat de tot plegat.
Doncs apa, ja ho sabeu.
