Repertori adequat pel nivell desitjat, exercicis adients per a treballar la digitació, l’articulació, l’afinació, la respiració, . . . . proposar bones inxes, bones gralles, propostes pel bon manteniment de l’instrument i també consells per tocar el més relaxat possible. Bona posició de llavis, de cos, de braços, de canells, de dits i , ho caram! que n’és de difícil fer entendre a l’alumne que no és necessari tenir els dits tensos i aixecar-los massa per sobre del forat corresponent. Bé, si, de fet si que s’entén, el problema és posar-ho en pràctica. I per posar-ho en pràctica doncs cal practicar i això ja és més difícil.
Quantes i quantes vegades dic als meus alumnes que no aixequin massa o tant, els dits dels forats que han de destapar per fer sonar la nota corresponent. Mare de Déu!! Que si ho fan, dits, canells, braços, cos i fins i tot la música, estarà tot més relaxat.
Però costa.
Amb tot això i de fa anys, comento als alumnes que a casa tinc un aparell metàl.lic que es situa a certa distància sobre la part dels forats de la gralla, de manera que quan toquem i aixequem massa els dits, topem amb aquesta barra metàl.lica.
Aquesta barra metàlica té la gràcia de que disposa d’uns fils elèctrics que quan hom l’interessa ho endolla a la corrent i així l’efecte de correcció d’aquesta mala postura queda automàticament solucionada.
Doncs bé, aquest any m’he topat amb un bon amic mataroní que ell mateix es va fer aquest estri perquè aixecava massa els dits. Però que ha passat? Doncs que els continua aixecant i molt. Li faltava el detall, connectar uns fils elèctrics per poder endollar-los a la corrent. Fet.
Podeu veure doncs en aquest parell de fotografies, la millora.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
