Ben bé, ben bé, aquest article no parla sobre la gralla però si hi té a veure amb el meu treball i d’alguna manera ho puc relacionar també amb la gralla.
Fa mooooolt temps, en aquest país i quan jo tenia pocs anys, existia un aparell de comunicació anomenat telèfon (actualment es coneix com a fixe).
Més endavant aquest aparell va disposar d’un element extern (concepte modern) anomenat contestador. Era un estri que disposava d’una cinta de caset per gravar els missatges que et deixaven els que et trucaven i que tu no podies atendre.
(si voleu, podeu consultar aquest enllaç on parla d’aquest element d’antiga civilització anomenat caset http://es.wikipedia.org/wiki/Casete).
Pels bars i carrers de la meva ciutat, també hi havia un element de rabiosa actualitat, la cavina telefònica el també anomenat telèfon públic.
Doncs bé, entre el telèfon (fixe), el contestador (de cinta de caset) i les cavines telefòniques, persones de la meva generació que ens dedicàvem a la música varem poder viure i estar connectats per poder quedar a l’hora i dia per fer un assaig, a l’hora i el dia per fer una actuació i també pels que ens dedicàvem a l’ensenyament quedar a l’hora i el dia per fer la classe amb els nostres alumnes. I encara estem aquí.
Ara, tot això ha canviat, ha avançat (?), el telèfon fixe disposa de contestador automàtic (sense cinta de caset), disposem de telèfon mòbil i per tant no ens cal la cabina telefònica ni el telèfon del bar (el servei públic). Aquest telèfon mòbil disposa de contestador automàtic i també disposa d’un servei de missatges de text que et permet llegir-lo quan vulguis i contestar quan vulguis.
Disposem també del correu electrònic per enviar missatges escrits i per poder-los llegir quan vulguis i contestar també quan vulguis.
Disposem del txat, del twiter i també del facebook per explicar en tot moment el que fem, on som, què pensem i també per quedar.
També disposem de diversos tipus de programes de música adaptats a les nostres necessitats: per treballar, estudiar, intercanviar partitures, . . . . . .
Tots els meus alumnes tenen tot això:
I PERQUÈ COI ÉS TAN DIFÍCIL QUE ES PUGUIN DESCARREGAR UNA PARTITURA QUE ELS HI HE ENVIAT PER A ESTUDIAR?.
PERQUÈ COI ÉS TAN DIFÍCIL QUE ESCOLTIN L’ÀUDIO QUE ELS HE ENVIAT DE LA PARTITURA QUE ELS HE ENVIAT PER A ESTUDIAR?.
PERQUÈ COI NO HAN IMPRÈS LA PARTITURA?.
PERQUÈ COI NO PODEN SABER SI EL DIA TAL DEL MES TAL PODEN FER CLASSE O NO?
Respostes:
no ho he rebut, no ho he pogut instal.lar, em faltava un no sé què, la meva impressora no sé què, m’he deixat el Pen, envia’m-ho en PDF, passa’m el MIDI, no ho he pogut llegir, no em vaig poder connectar al hotmail ahir,. . .
En fi, tanta i tanta nova tecnologia per la comunicació i al final . . . . . . . .
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
