Tornat de Suècia (i 2)
Hemlig Festival (Festival Secret)
Com passa el temps. Ara veig els dies que fa que vaig escriure l’article anterior.
De fet ha estat un mes de juliol molt mogut per a mi. He anat a Chateau d’Ars, la fira de luthiers més important d’Europa, el que seria Saint Chartier. A França, si.
I també he estat una setmana fent d’animador infantil amb la meva guitarra i refrescant la memòria de cançons i danses per a l’ocasió.
Resultat, que fa dies que no escric al bloc.
Segueixo.
Si a l’anterior article parlava d’aquests mons sonors tant diferents també haig de dir que la forma de treballar amb aquest col•lectiu ha estat una sorpresa. Diguem-ne diferent del que estic acostumat. No hi havia partitures. Bé, si, la meva. Però no va servir de res. Em va sorprendre i molt.
S’escoltava el tema de qui fos, es decidia la tonalitat, es buscaven els acords, l’estructura i a córrer. A córrer amb el bon sentit de la paraula, esclar.
Els que tocaven instruments harmònics (guitarra i arpa) doncs això, a fer l’harmonia, els baixos (violoncel i llaüt) a fer de baix, la percussió (és evident el que farà) i els exclusivament melòdics (violí i gralla/tarota) a fer melodies i a improvisar.
Esclar que també el violoncel, l’arpa i el llaüt en alguns moments feien melodia.
S’em feia difícil. Tocant la gralla i com sempre, no podia escalfar tal com ho feien els altres instruments. El violoncel, el violí, els acords de la guitarra, el llaüd, l’arpa, no “molesten” si toquen per escalfar, fer dits o trobar la melodia i l’acord idoni. Amb la gralla era arribar i moldre. No podies estar tocant (provant) algun solo mentre sonava el tema. Amb la percussió passava el mateix, esclar.
Però estic content. Feia molt temps que tenia aparcat aquest exercici de treballar sense partitures, de fer servir la memòria musical, de fer servir l’espontaneïtat, l’instint i de que el teu instrument faci el que estàs pensant. Un regal per a mi.
Ara ens tornarem a veure amb tota aquesta colla el novembre, el dia 6, dins la programació de la Fira Mediterrània de Manresa.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.