Porto molts i molts anys fent de músic. He fet molts cercaviles, he tocat al Palau de la Música de Barcelona, he tocat a Paris, a Festivals de Grècia, França, Alemanya, Suècia, Itàlia i Xile.
A biblioteques, a Casals d’Avis, a Centres Culturals, a aplecs d’allà d’alt de la muntanya. He tocat sobre un tractor, he acompanyat al Sr. Carnestoltes i als reis d’Orient. He tocat a Andorra mentre nevava, en una plaça de toros d’Arles (França), sota una carpa de circ en una festa d’indis Dakota, baixant amb esquis a La Molina, al costat dels Amantes de Teruel, al Pati dels Tarongers de Barcelona, a la Plaça del Obradoiro de Santiago de Compostela, al Camp del Barça, al Palau Sant Jordi també de Barcelona i a moltes i moltes Festes Majors del nostre país. A molts dels Festivals de música folc que hi ha al nostre país, a pubs i a festes particulars, a casaments i a enterraments, aniversaris, Sant Jordis i caps d’any. I també a casa, sobretot.
I quantes vegades m’han valorat com a músic? Com a intèrpret o com a autor?
No té importància.
Si toques la gralla fora de Catalunya es valora com a música ètnica, pots tocar com vulguis que no es valora res més que això.
Si toques en un espai (festival, cicle, bolo, . . .) on el principal motiu és el ball, tampoc es valora res. El més important és que la melodia s’entengui més o menys i el tempo sigui el correcte. I sobretot, que tinguis un repertori prou ampli per què qualsevol del públic et pugui demanar qualsevol tema. No cal que el tinguis arranjat. Perquè?
Si toques en un cercavila, genial, aquí tampoc es valora res. Et pots equivocar de notes, pots desafinar, . . . . el més important és que el gènere sigui divertit, festiu, alegre i sobretot, que la percussió faci molt “soroll”.
Uf, en quin espai es valora la feina del músic? Difícil resposta, oi? O fàcil.
Potser el músic en aquest país té una funció que no entenc.
Si. Si que l’entenc. Es tracta de crear una atmosfera específica a l’entorn de les necessitats emocionals de cada persona en el moment que es demani.
I això és genial. Una gran responsabilitat. A vegades funciona i a vegades no.
En la música Indú, els músics tenen diferents melodies, ritmes i/o tonalitats depenent de l’hora del dia que han de tocar. I el públic ja sap el que escoltarà.
El repertori que tenim els músics en el món occidental és el que hi ha i el públic li pot agradar o no. Pot estar preparat per escoltar-ho o no.
Però pel que fa a la interpretació. No cal donar-hi massa voltes. Pots tocar com vulguis. A quin lloc o a quin espai s’et pot valorar com a intèrpret? En espais on el mateix públic el crea. I aquest públic, aquest espai, és molt i molt exclusiu. La resta . . . .. . . vosaltres mateixos.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
