Aquests dies no paro de sentir: bones vacances!!! On vas de vacances? O, quan comences les vacances?, ja has començat les vacances?. I cada vegada que sento això m’ensorro més. Normalment la resposta era: a l’estiu és quan treballo més jo. No faig vacances. Treballo.
Ostres quin any i ostres quin estiu, el pitjor que recordo com a professional, com a músic. I això no surt als diaris. Surten els de la Nissan, les empreses que apliquen ERES, els pagesos que la tempesta els hi ha destrossat la temporada, els temporers que volten per tot l’estat buscant feina, . . . . . però dels músics ningú en parla.
Esclar, no tenim sindicats ni polítics que ens defensin. De fet, no som importants. Hi ha molta música enregistrada. La música si és important i necessària, però els músics . . . . .
Sense anar més lluny, aquí a Granollers per la Festa Major s’ha rebaixat un 15% de pressupost respecte l’any passat i entre altres coses han reduït orquestres i han programat “disco mòbil” per les sessions de matinada. És més barat. I està bé.
Però i jo què? Si esclar, el problema és dels músics que no volen anar de legals fins que no tenen quaranta anys. Després si, correm-hi tots a pagar autònoms, assegurances, . . . .
I mentre no arriba això treballem per qualsevol preu, rebentant el marcat, sense importar-nos el sou dels professionals.
Quan cobreu? (per que tothom que toca un pitu vol cobrar) – Tant, caram doncs agafarem tal grup que cobra la meitat. Oh, i la qualitat? És igual, tot plegat per fer saltar una mica a aquests folkis.
I tot s’hi val, l’aficionat i el professional al mateix sac.
I així, com voleu que algú ens defensi?
. . . . i jo . . . . . . i els meus projectes, què? Casum tot.
M’aguanto. I aquest estiu a casa, una casa nova per cert. De lloguer eh? no us penseu. Però molt maca.
I si us plau, no em pregunteu més què tal les vacances, ni a on aniré de vacances, ni quan les començo.
Ja les he començat i les disfruto a casa. I com a molt, un cigaló de rom al bar de la cantonada.
Ep, i això no només és del sector folki, eh?
