Doncs si, no deixa encara, de sorprendre’m algunes fórmules i formes d’ensenyar a tocar la gralla.
Moltes vegades meu sentit a parlar sobre la gralla que se sent del Llobregat en amunt per diferenciar-ho de la gralla que se sent a les comarques tradicionalment gralleres (Tarragona en general).
La gralla que se sent del Llobregat en amunt està vinculada especialment al món geganter. És la seva raó de ser. De fet, jo mateix, sóc producte d’aquest col•lectiu que varem aprendre a tocar la gralla, en el meu cas, ara fa més de 25 anys.
Però renoi, després de tant de temps que fa que varem adoptar aquest instrument a les comarques tradicionalment no gralleres, com és possible que es tracti tant malament? Com és possible que encara soni tant malament? Com és possible que s’ensenyi tant malament? Com és possible que encara ara, el públic no pugui diferenciar d’una gralla ben tocada a una gralla mal tocada?
Sovint sento a dir que la gralla forma part de la nostra cultura, que s’ha de defensar, que si visca la nostra cultura, que si . . . . . caram, doncs jo no vull que la meva cultura es tracti tant malament.
Com és possible que s’accepti que aquest instrument l’ensenyi qualsevol persona que no tingui coneixements musicals? I quan em refereixo a coneixements musicals no em refereixo només a saber llegir i escriure música, em refereixo simplement a tenir nocions d’afinació, ritme i respecte a la transmissió oral d’un repertori propi.
Com és possible que algunes escoles de música parlin de que potencien la cultura popular catalana proposant classes de gralla col.lectives, on no demanen cap mena de títol a qui donarà les classes, ni demanen cap mena de programa, ni demanen cap mena de coneixements musicals als alumnes, ni tampoc posen traves a l’hora de juntar en un mateix grup alumnes de dotze anys amb alumnes de quaranta anys?.
Ho fan aquestes escoles amb alumnes d’altres instruments? Fan classes amb 12 alumnes estudiants de violí o piano i de diferents edats? I perquè amb la gralla si?
No és obligatori aprendre a tocar la gralla. No per tocar la gralla seràs més català.
Tranquils que la cultura no s’acaba. En tot cas es transforma.
I de moment no veig que la cultura de la gralla s’estigui transformant cap a una forma que a mi m’agradi.
Ja ho diu la dita: no plou mai a gust de tothom.
