Avui no obro la maleta. Faré servir la memòria.
D’aquella formació de carrer amb l’Emili, en Ramon i jo a les gralles i en Santi i en Pep a la percussió comencen a entrar-hi nous companys. En un primer moment en Cesc i en Joan com a xanquers, ja us en he parlat d’ells. Més tard, un bon amic que ens coneixíem de les vetllades folc que es feien a la Parròquia de Granollers als anys 70 i que comença a aparèixer als nostres cercaviles com a espectador, era en Ramon de Montornès. Tan era la seva devoció i assistència a les nostres actuacions que fins i tot quan varem actuar al Tradicionàrius de La Pobla de Segur (principis dels 90) al finalitzar el cercavila, en l’últim tema, va engegar un parell de bengales que va ser una cloenda impressionant i apoteòsica. Ja teníem diable.
També s’hi afegeix en David que tocava el baix en els nostres inicis d’escenari i que també s’incorpora en la formació de carrer tocant la percussió.
A l’escenari érem els mateixos que estàvem tocant al carrer però sense en Santi i s’incorporava als teclats en Paton de Vilafranca.
Necessitem un vestuari d’escenari i l’hi encarreguem a en Romà Martí.
Aquest nou vestuari va portar molts comentaris pel seu atreviment estètic. De Locomía cap a munt, el que vulgueu. Entre nosaltres li dèiem el de “Perles”, per les perles (falses) que portava incorporades. Les malles que portàvem, també varen fer furor.
Però fa falta encara un nou vestuari de carrer. Els xanquers i el diable anaven amb el que podien i nosaltres els músics, amb el de ratlles. Això no podia ser.
Aquesta vegada fem l’encàrrec a Mercè Paloma de Terrassa. Fem goig. L’estrenem a Mataró el dia de la presentació de l’espectacle Sant de Barri, combinació de carrer i escenari fruit del primer CD de Xarop. Estem a l’any 1.995.
Ja tenim tres espectacles molt definits i cadascú amb el seu vestuari i components. Dos espectacles de carrer: Músics sols i Terrabastall (musics, xanquers i diable) i el d’escenari.
Seguiré.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
