Xarop de canya (Una versió de la seva història. Personatges. 7)
La gravació del disc (any 1995) va provocar un abans i un després.
Ja durant la gravació hi va haver certs moviments interns dels membres que en formàvem part. Especialment de músics.
Varen intervindre els mateixos que tocàvem a l’escenari i també en Santi, doncs hi havia temes propis de cercavila, també l’Eduard Iniesta a la mandola, en Ferran Martínez a l’acordió i en Laurent Audemard a l’oboè de Llenguadoc i al clarinet. En Laurent era el responsable musical de Une Anche Passe i se’l va convidar perquè fes també de director musical en aquest projecte.
També es va gravar un tema en directe a l’església de Saint Martial a França. El tema era I Disertori i el varem tocar l’Stefano Valla al piffero, en Franco Gugliolmetti a l’acordió i jo mateix a la gralla.
Aquest disc va provocar que es crees un nou espectacle anomenat igual que el disc, Sant de Barri i amb ell, igual que el disc, combinàvem elements de cercavila i elements propis d’escenari. Però també va fer que plegués en Ramon, graller i membre de Xarop des dels seus inicis.
El pròleg del disc està signat per en Jaume Arnella.
El dia de l’estrena de l’espectacle i també de la presentació del disc va ser a Mataró, pels carrers del casc antic i a la plaça que hi ha darrere l’ajuntament.
Estrenàvem vestuari, el nou que li dèiem.
Si coneixeu la plaça, podeu situar-vos com és la paret de l’ajuntament, doncs bé per aquella paret varen baixar els dos xanquers en Capi i en Joan i ho varen fer amb les xanques, amb bengales i fent ràpel.
Si veure aquesta imatge ja et pot posar la pell de gallina, més encara quan veus que un dels xanquers, en Joan, a mig camí, té problemes amb la corda i les xanques i comença a baixar la paret de cap per avall. Cap problema.
Aplaudiments.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.