I aquí deixo la meva versió de la història de Xarop de Canya, una visió molt personal. La meva vivència.
Podria escriure molt i molt més. De moment això.
En tots aquests anys hi ha un munt d’anècdotes per explicar i actuacions i relacions i coneixences i viatges. . . .
En molts casos he indicat l’any del fet que explico, en d’altres no. Be per que no ho recordo o perquè tampoc era rellevant.
Segur que m’he deixat el nom de persones que en un moment o altre de la meva etapa hi varen participar. Tampoc he volgut posar el cognom de cap dels companys que varem compartir aquesta vivència. Per intimitat.
En tot cas varen ser uns anys molt profitosos per a mi. Vaig aprendre molt, sobretot em va motivar a treballar i perfeccionar la meva tècnica amb la gralla i a perfeccionar la seva construcció i a buscar també la canya ideal. Encara la busco.
També vaig aprendre l’ofici de fer arranjaments i d’escriure per a la gralla.
I moltes més coses.
Lectors d’aquest bloc, que tingueu un bon dia de Nadal.
P.D. Si us plau, signeu els vostres comentaris amb el vostre nom o pseudònim. No signeu amb anònim. Gràcies.
