Sovint, he sentit dir que la nostra música, així com tot el que està sota el paraigua del concepte tradicional, ha estat malmesa per culpa d’elements externs: digues-li franquisme, poca difusió, poc recolzament per part de les entitats competents, pocs ajuts, . . . . .
Fa molt temps però, que ho veig d’una altra manera.
Encara que em bellugui força entre companys vinculats al món de la música tradicional i folc, també tinc amistats amb músics de jazz, clàssica, rock, . . .
I caram, tinc enveja sana. Quan parlo amb músics i fins i tot aficionats a d’altres gèneres musicals, tots em poden parlar de músics, autors, intèrprets de l’estil que més escolten o interpreten, de títols de les peces o obres que més els hi agraden.
Quan parles amb un estudiant de guitarra elèctrica, de bateria, de clarinet, de violí, . . . . . tots et saben dir títols d’obres, autors, intèrprets, . . .
Per què això no passa amb els sonadors de gralla? Ep, no tots però si la immensa majoria.
Fa una mica de no se què quan veus piles de partitures que formen part del repertori d’una colla de grallers i on la majoria d’aquestes partitures no hi figura el nom de l’autor en el cas que en tingui.
Però en el cas de que fossin tradicionals tampoc hi figura la població o la zona d’on és tradicional o el gènere: pasdoble, marxa, jota, música de diables, de bastons, de . . . . . .
I el més trist és que la majoria d’aquestes partitures s’han baixat des d’internet.
Fa temps, em va venir a parar a les mans un llibre molt interessant, fet a partir d’un treball de recerca i d’investigació i subvencionat per diverses entitats del nostre país. (Per respecte no citaré l’autor, ni el contingut).
Entre d’altres elements molt ben explicats i documentats, sortien partitures. Aquests partitures servien per il•lustrar el repertori que feien servir aquestes persones o aquelles altres, les d’aquest o aquell municipi. El cas és que et podies trobar una mateixa partitura en diferents moments del llibre, però amb títols ben diferents.
Caram, se’ns farà molt i molt difícil cuidar i mimar el nostre repertori si nosaltres mateixos ja no en tenim cura.
