Encara que faci uns quants dies que els reis han passat no deixa de ser un dia molt especial. Per recordar-lo.
La nit de reis és màgica, es respira un ambient diferent als altres dies de les festes de Nadal. L’endemà, quan em llevo, sempre tinc aquell no sé què de que potser . . . . . . . però no. Això és d’un altre moment.
Potser és per que quan passaven per casa, aquella nit els vaig enxampà. I tant que els vaig enxampà. Aquella nit, vaig veure al meu pare i al meu cunyat ajupits a terra muntant l’escalèxtric.
La nit de reis és màgica, es respira un ambient diferent als altres dies de les festes de Nadal. L’endemà, quan em llevo, sempre tinc aquell no sé què de que potser . . . . . . . però no. Això és d’un altre moment.
Potser és per que quan passaven per casa, aquella nit els vaig enxampà. I tant que els vaig enxampà. Aquella nit, vaig veure al meu pare i al meu cunyat ajupits a terra muntant l’escalèxtric.
- Ja han arribat!!!! Cridaven.
Eren ells? Casum dena.
Però no era això exactament del que volia parlar, si no de la primera cavalcada de reis que hi vaig participar amb la gralla.
Em truquen a la tarda per si podia anar a tocar aquell mateix vespre per la cavalcada que es feia a Caldes de Montbui. Ostres, vaig trucar en Ramon i tots dos hi varem anar. Deuria ser el 1985 o 86.
El que em va enredar va ser en Santi Fíguls, actor en aquell moment de la Companyia de Teatre La Farinera de Granollers.
Arribem al local en qüestió, em posen una túnica de monjo i apa a tocar el que puguis enmig de 10 o 12 timbals, torxes, cavalls, patges, reis i nens amb cara de fred amb un fanalet a la ma a banda i banda de la carretera de Caldes.
Fantàstic.
I a partir d’aquella primera cavalcada doncs apa, cada any.
Eren ells? Casum dena.
Però no era això exactament del que volia parlar, si no de la primera cavalcada de reis que hi vaig participar amb la gralla.
Em truquen a la tarda per si podia anar a tocar aquell mateix vespre per la cavalcada que es feia a Caldes de Montbui. Ostres, vaig trucar en Ramon i tots dos hi varem anar. Deuria ser el 1985 o 86.
El que em va enredar va ser en Santi Fíguls, actor en aquell moment de la Companyia de Teatre La Farinera de Granollers.
Arribem al local en qüestió, em posen una túnica de monjo i apa a tocar el que puguis enmig de 10 o 12 timbals, torxes, cavalls, patges, reis i nens amb cara de fred amb un fanalet a la ma a banda i banda de la carretera de Caldes.
Fantàstic.
I a partir d’aquella primera cavalcada doncs apa, cada any.
A Caldes especialment, però també a molts altres indrets.
I el comentari més comú entre els músics que hem acompanyat a reis i patges:
- la cavalcada d’aquell poble està bé, es fa curta.
- doncs la de l’altre poble és un infern, toques enmig de tractors que porten uns equips de so descomunals, punxant qualsevol música i a veure qui peta més fort.
- doncs la d’aquell poble també és un infern, dura més de dues hores i amb el fred i l’aire que hi fa et queden els llavis per llençar-los i comprar-ne de nous.
- i la d’aquell altre, molt lenta. Pobre canalla, amb el fred que fa i esperant que passin els reis.
En fi, la nit de reis és màgica.
I el comentari més comú entre els músics que hem acompanyat a reis i patges:
- la cavalcada d’aquell poble està bé, es fa curta.
- doncs la de l’altre poble és un infern, toques enmig de tractors que porten uns equips de so descomunals, punxant qualsevol música i a veure qui peta més fort.
- doncs la d’aquell poble també és un infern, dura més de dues hores i amb el fred i l’aire que hi fa et queden els llavis per llençar-los i comprar-ne de nous.
- i la d’aquell altre, molt lenta. Pobre canalla, amb el fred que fa i esperant que passin els reis.
En fi, la nit de reis és màgica.
*
