Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Argelaguer La Violinada. Intueixo que heu deduït de que es tracte, oi? Efectivament, una trobada de sonadors de violí. Sonadors però, d’àmbit tradicional o folc, com li vulgueu dir.
És la segona edició que es fa i tot plegat organitzat per una colla de violinaires prou coneguts dins el món del folc: en Francesc Tomàs “Panxito”, l’Anais Falcó, . . . . . .
Dissabte, tallers i ballaruga i diumenge més tallers, cercavila dinar, sobretaula i mostra de violinistes.
He arribat a l’hora del cafè. Just quan hi havia una bona tanda de corrandes. He tastat la ratafia. Fantàstica. Tenia ganes de saludar a músics que fa temps que no veig, la distància, això que ens passa als músics que no anem a escoltar als companys, . . . . . . escuses. Avui era un bon motiu. Moure’m cap a un altre indret que no sigui Barcelona i on també sona la música folc.
Ostres, m’he trobat l’Enric Badal, violinista fundador del Tercet Treset. Feia molts i molts anys que no coincidíem. També he saludat a la Simone Lambregts, a en Pere Pau, en Ramon Cardona, a la Maria, a uns amics de La Roca, . . . . . a l’Anais esclar i en Panxito. Caram i tots al peu del canó. Com si fos el primer dia que ens trobàvem en una moguda folqui. No canviarem. Talment com si tinguéssim vint anys.
Amb il•lusions, amb projectes, repetint converses monotemàtiques, . . . . . . .
I a l’escenari, molta colla jove de violinistes. Això no s’acaba.
Felicitats.
