Une anche passe
L’Alain i en Laurent feia temps que havien treballat per la recuperació de l’hautbois de Llenguadoc (d’ara endavant li diré oboè de Llenguadoc), això vol dir que era un instrument completament oblidat i que ells varen començar a reconstruir i entre d’altres coses sabien perfectament com fer una canya i un tudell per els seus instruments.
Actualment l’oboè de Llenguadoc és una peça imprescindible en una de les festes tradicionals més conegudes de Sête (Llenguadoc-Rosselló): Les joutes
(http://www.ot-sete.fr/www-rubrique-594-FR-SETE.html).
Doncs bé, pel que anàvem. Ja els veus a tots dos fent un tudell i una canya per la gralla. El tudell que fan servir ells és un tub cònic que s’introdueix pel forat de l’oboè col•locat a la mida desitjada, no té un topall com el nostre i la canya està construïda sobre el mateix tudell formant un tot.
Doncs res no hi havia manera. Finalment varem decidir de fer una gralla nova i amb mides diferents. I jo cap a Cal Orriols amb aquestes noves mides. Si, però no. S’havien de retocar altres paràmetres, no quedava equilibrada.
Quin patir. Això era el mes de maig i el mes de juliol començàvem una petita gira per França: Festival de Nantes, Le Havre, . . . uf! I jo amb un instrument insegur, inestable, . . . . i no només això, les partitures de la meva part no eren com les que fins ara tocava fent cercaviles no, alteracions per un tub, ritmes completament nous per a mi, terceres i quartes veus, . . . Em vaig aprendre totes les posicions de les alteracions en un mes i mig. I sort d’ells que en tot moment em varen ajudar i explicar com es feien.
En tot aquest moviment també vaig recórrer a la Roser Olivé, vaig anar a casa seva a Vallmoll i varem estar provant les canyes de pala, però noi, l’afinació és la que mana i no hi havia manera.
Sense deixar de fer concerts per França amb Une anche passe i també per Catalunya amb Xarop de canya les investigacions i el treball per trobar la gralla, la canya i el tudell indicat no paraven.
(seguiré)
*
