Si, ja sé que només amb aquest títol pot provocar certes discòrdies.
Però és veritat, tots els que ens dediquem a la gralla, sovint ens hem plantejat aquesta pregunta. I també, els que formen part del col•lectiu de geganters.
Sovint, podem sentir algunes frases com aquestes:
- és que si no, no tindríem qui ens acompanyés
- és que fa poc que han començat
- són joves
- noi, és el que hi ha
- és que els hi ensenya un de la colla
- és que no són professionals
- la qüestió és que hi hagi soroll
- . . . . . . . . . . . . . i més
Us podeu imaginar aquestes respostes aplicades al col•lectiu de castellers, bastoners, sardanistes, falcons, cavallets, patumaires, esbarts, cors de Clavé, . . . . . . . . ?
Creieu que els exemples que poso d’aquests col•lectius de la nostra cultura popular podrien fer el que fan sense assajar, sense canviar els moviments equivocats, sense rectificar allò que no funciona, sense millorar el que fan, sense aconseguir un nivell mínim per exposar-ho al públic?
Creieu que els exemples que poso d’aquests col•lectius, sortirien al carrer sense estar del tot preparats?
Sense treballar, sense assajar, sense millorar, els castellers farien llenya cada dia, els bastoners es picarien els dits, els patumaires es cremarien, els balladors dels esbarts es farien un embolic en els balls que farien força el ridícul, . . . . i així tots.
Amb la gralla tot és possible, tot és vàlid, tot pot passar, tot té la seva explicació, tot té el seu argument i la seva justificació.
Per sort, només passa amb la gralla.
Us imagineu que totes les gralles que sonen a les trobades de gegants sonessin bé? Us imagineu que tothom qui ha fet un curs de gralla de tres mesos, l’hagués continuat per perfeccionar? Us imagineu que tothom qui té una gralla a casa la sabés tocar?
-
