Sovint i dins l’àmbit de la música de i per a gralla, ens trobem en situacions tant a nivell d’aficionat com professional, que arriben a un nivell que jo anomenaria PERLES.
Vull dir, que son situacions fora del normal o que semblen normals però que qui les rep impressionen, que et deixen esmaperdut, garrativat i fora de lloc.
Doncs apa, de tant en tant i quan me’n recordi en deixaré algunes que m’han passat. Ep i sempre amb respecte.
- Fa molt temps, un noi d’uns disset o divuit anys, em va demanar si podria entrar a formar part de La Butjosa, una formació de gralles que jo dirigia, li vaig preguntar quan feia que tocava la gralla i em va dir que tres anys. Li vaig preguntar si sabia llegir música i em va dir que ara començaria a estudiar llenguatge musical per que començaria a estudiar saxo.
Pensament: per tocar el saxo, cal estudiar llenguatge musical (solfeig). Per tocar la gralla no.
- Comentari d’un pare al seu fill:
has vist aquest noi com toca la flauta? (referint-se a un graller tocant la gralla enmig d’un cercavila).
És aplicable també a un comentari fet per la mare, el tiet, la tieta, l’avi, l’àvia, . . . . . a una persona de pocs anys.
- En una fira d’artesans:
pregunta que em va fer un músic professional jubilat:
amb les gralles es pot afinar? (li vaig haver d’explicar i demostrar, que si)
Comentari de la fotografia: suposo que us heu fixat que hi ha una dolçaina i un tabalet, oi?
Aquesta ja la tinc, ara necessito una fotografia amb gralla i timbal. Gràcies.
(Sort en tenim dels valencians i valencianes que són més llençats)
Ep, si no voleu publicar la vostra fotografia, cap problema. Quedarà emmagatzemada (impressionant paraula. Altrament dit mot) I llestus.
